L’ALTRA MENORCA

 In ALES

Escriure sobre un viatge, una sortida, una escapada… demana d’un anàlisi d’allò més rellevant, més significatiu de tot el recorregut durant l’ estada. En el present text reviuré les vivències, percepcions i valoracions dels vuit dies complets a l’illa de Menorca en temporada baixa, per això el títol de l’Altra Menorca. Estareu d’acord amb mi que recórrer l’illa del 13 al 21 de març no té res a veure amb la Menorca tutística dels mesos de juny, juliol i agost. És un valor afegit perquè la no presència humana et fa gaudir molt més del paisatge, de l’urbanisme, dels fars, les edificacions i de sa calmada gent.

Una de les qüestions logístiques que és més farragosa és tot el procés de l’aeroport: ser-hi una hora i mitja abans del vol, la cua de passatgers pel Check-in  per anar deixant en mans de l’encarregat l’equipatge que no pots portar a sobre i a canvi, rebre la targeta d’embarcament. És el moment que et desempallegues de les maletes i és tot un alliberament, però després ve el pitjor que és superar totes les mesures de control: posar tot el material en safates, l’escaneig de bosses de mà, si portes aparells electrònics tot fora de la bossa, quan passes pel detector res metàl·lic, fora cinturons i botes i bufandes… És molt estressant recuperar de nou totes les pertanences altra vegada, posar-te les botes i que no se’t barregin les safates amb les d’altres passatgers. L’espera recorrent le botigues lliures d’impostos (Duty Free) de grans firmes de restauració, menjar ràpid, botigues de luxe de moda i complements, fins que arriba l’hora i cap a la terminal. En total, més de tres hores per un vol de mitja hora de durada.

Però bé, una vegada ets a Menorca et comences a refer amb ganes de menjar-te el món. D’entrada ja vam llogar un petit cotxe en una companyia i l’hem estimat perquè ens ha acompanyat en tots els desplaçaments de nord a sud de l’illa i d’est a oest, i a l’inrevés.

De Menorca m’ha sorprès que anomenen cala a qualsevol indret que toqui al mar, sigui un penya-segat o una superfície pedregosa; per a nosaltres una cala per petita que sigui ha de ser sorrenca o no és una cala. Doncs això, esperava trobar més sorra i menys litoral pedregós. Això no vol dir que no sigui una meravella aquest litoral escarpat, feréstec entès des de la milenària geologia i modelat pels agents geològics.

  • Un dels itineraris que em va entusiamar va ser el de Cala Morell, però no pel recorregut habitual que arriba directament a la cala sinó que vam aparcar el cotxe al punt més alt de la urbanització i vam caminar fins arribar al Poblat de Cala Morell, un assentament pretalaiòtic situat sobre un promontori rocós que és un cap costaner que tanca la cala Morell pel costat nord-est. Tot aquest litoral s’ha de trepitjar, és d’obligat compliment per aquelles persones que són caminadores.
  • Una altra zona que és preciosíssima és el tram del Camí de Cavalls 360º, el Pont d’en Gil, que s’hi pot arribar des de la urbanització de la cala Racó d’es Mart seguint  l’asfalt de la civilització (Avinguda Des Pont d’en Gil) fins al pàrquing, per accedir a un terreny abrupte on l’erosió marina ha excavat una obertura enorme a la paret d’un penya-segat, formant un fotogènic pont natural en la roca. És un dels escenaris més emblemàtics i una imatge icònica de Menorca. A l’entrada cal destacar la portella típica de Menorca feta amb fusta d’ullastre, molt estès a Menorca. Es troben en el ressorgit Camí de Cavalls i també com a tancament de finques agrícoles, i de les famoses parets seques, murs de pedra que separen els camps.
  • Seguint el camí de cavalls pots arribar a Punta Nati, un dels set fars de Menorca* , que queda a uns 600 metres del GR, que en travessa la carretera d’accés i continua pel mateix paratge àrid i inclement de roquissars. Aquesta monotonia només s’interromp als punts on s’imposa la grandiloqüència de les panoràmiques. És el cas del Morro de sa Falconera, primer, i de la Cala des Corbetar, després. Des d’aquest punt es pot admirar l’espectacular Pont d’en Gil. També són interessants les barraques que s’havien utilitzat com a refugi pel bestiar. Vam optar per arribar-hi en cotxe fins a l’aparcament indicat; val la pena encantar-se amb el paisatge de parets seques i la vegetació que l’acompanya, flors grogues que entapissen la base de les parets. El territori és com unes vestidures que el muden i el protegeixen alhora.
  • Tampoc puc deixar enrere la bellesa de Ciutadella, la ciutat més poblada i una de les més antigues de l’illa de Menorca. Vam iniciar el recorregut des del port vell: Passeig des Moll, Passeig de Sant Nicolau, Hèlice naval, Castell de Sant Nicolau, i Passeig marítim fins al nucli antic.  Ens vam fixar que el nucli antic està integrat per un seguit d’edificis de singular valor arquitectònic, el tractament dels paviments és d’una bellesa exquisita dotant la ciutat d’una fesomia única, convertint Ciutadella en una ciutat monumental. A més a més del bon estat de conservació i la unitat d’aquest nucli històric, ens va satisfer la prohibició d’accés dels gossos als parcs i espais públics. No és que tingui res en contra dels animals, però a Olot per exemple estem farts de sortejar les defecacions dels gossos als carrers i parcs infantils. Cal destacar també la bellesa de la Catedral de Santa Maria. Aquest recorregut sense gairebé persones et permet fixar-te en els petits detalls que l’activitat humana dels carrers, amaga.
  • L’altra ciutat important de l’illa és Maó, l’hem recorregut dues vegades pujant a peu des del port per les escales, baixant per l’ascensor i pujant altra vegada per un accés que envolta la muralla. Situat a l’est de l’illa és la capital de l’illa. Vam recórrer tot el nucli antic: el mercat, el pont de Sant Roc, el mirador al port, les avingudes…
  • Menorca conserva una xarxa de monuments prehistòrics que converteixen l’illa en un autèntic museu a l’aire lliure. Les taules, les navetes i els talaiots són les construccions megalítiques més significatives dels jaciments arqueològics. Vam visitar el monument més emblemàtic de Menorca pel seu bon estat de conservació, la naveta dels Tudons que és una construcció funerària col·lectiva. Es troba a 5 km de Ciutadella i el pàrquing es troba al quilòmetre 40 de la carretera que uneix Ciutadella i Maó. En la mateixa línia és d’interès la visita al Poblat Talaiòtic de Torretrencada on podem trobar-hi un talaiot, una sala hipòstila, sepultures antropomòrfiques…
  • No us perdeu tampoc Les pedreres de s’Hostal, pedreres de marès que van ser explotades per l’activitat humana i que s’han preservat convertides en espai lúdic i cultural: laberint, jardins, espai esculpit a la roca, eines d’excavació… És sorprenent com els artesans anònims van ser creadors d’una obra espontània, ara preservada per la Fundació privada Líthica.
  • A la Sala d’Exposicions el Roser de Ciutadella ens va sorprendre l’obra de Francesc Florit Nin anomenada DINS EL MIRALL (del 12 de març al 14 de maig). Vaig poder enraonar amb ell de la seva obra, viu i treballa a l’illa, filòleg de formació i s’ha dedicat a la docència com a professor de llengua i literatura catalanes. Ens explica que durant la pandèmia i el confinament va escriure un diari i va pintar moltíssim. Em va agradar la seva obra i també l’espai on s’ubicava que embolcallava de manera extraordinària les pintures.
  • A l’extrem nord de l’illa s’erigeix el Far de Cavalleria sobre un dels penya-segats més alts i impressionants de l’illa. I de tornada la millor platja que he vist a Menorca d’una gran riquesa geològica, la platja de Cavalleria, d’argila vermellosa i envoltada de natura.
  • Vam visitar a un ex-alumne olotí, en Lluc Guix, que treballa a S’Ambosta Obrador i ens va mostrar l’organització de l’empresa de càtering per a particulars i per a restaurants. Va ser una trobada molt agradable, en Lluc i els companys de feina es van mostrar molt propers i en Dimas ens va xiuxiuejar “Aquest Lluc és molt estimat per ses gent d’Olot“. Cert!
  • No puc deixar de banda la riquesa gastronòmica amb productes de proximitat. Deixo constància aquí d’algun restaurant que ens va sorprendre per la relació qualitat/preu: Molí Des Racó Chef Montes. Per cert, no vam provar la Caldereta; l’haurem de provar en una altra escapada!
  • I per anar finalitzant amb el millor de Menorca, no em puc oblidar dels dolços (ensaïmades, amargos, carquinyols…), els formatges de Maó, i els embotits (sobrassada) i pomada que definexen els productes més típics de l’illa. Els dolços ens van recomanar a Cas Sucrer d’Es Mercadal, no cal anar a buscar les ensaïmades el darrer dia perquè tenen una llarga data de caducitat, les enfornes uns minuts i escampes el sucre per sobre. Pel que fa als formatges, es tracta de cercar un productor que formi part d’AgroXerxa amb denominació d’origen. Nosaltres vam optar pels formatges i pomada de Binigarba, recomanats.

Segurament que em deixo moltes coses més d’interès, però sí que haig de dir fermament que m’han quedat ganes de tornar-hi, sobretot per recórrer l’illa seguint el Camí de Cavalls en la modalitat de senderisme en 10 etapes. I també poder-me banyar en una de ses magnífiques cales.

(*) Far de Punta Nati, Far de Favàritx, Far de l’Illa de l’aire, Far d’Artrutx, Far de Sa Farola, Far de Sant Carles, Far de Cavalleria

 

INTERESSANT: Guia de plantes de Menorca

Articles recents

Leave a Comment

Start typing and press Enter to search