Ruta circular ressseguint tota la Serra del Corb (22,4 Km)
Des de feia dies, quan caminàvem per La Fageda i per les basses de Can Jordà, li comentava sovint a l’Araceli Martín que m’agradaria carenejar per la Serra del Corb. Em va dir que m’hi portaria, que era una ruta llarga i que ens hauríem d’aixecar molt d’hora, que potser era millor d’esperar uns dies perquè després del confinament no estàvem prou bé de forma física. Avui, 25 de maig, ha arribat el dia; hem sortit a les 6:15 de l’Avinguda Sant Jordi cap al camí de la Moixina i pels paratges del Triai passant per la Bòvila; ens hem endinsat a La Fageda en direcció a La Cot. Hem arribat a la Cooperativa de La Fageda i hem enfilat fins a l’antiga rectoria de La Cot situada al barri de Sa Cot, enmig del Parc Natural de la Zona Volcànica. Un cop allà hem enfilat fins al Castell de Colltort, les ruïnes del Castell de Colltort estan situades al cim de la carena que uneix la serra del Corb i la Serra de Finestres a la Garrotxa. La seva situació al capdamunt de la carena li proporciona unes magnífiques vistes (avui hem pogut veure Roses) realment un punt estratègic, en termes militars. La primera referència documental del Castell és de l’any 1020, al testament de Bernat I Tallaferro, comte de Besalú.
El Castell va ser històricament una font de disputes entre els comtes de Besalú i el Casal de Barcelona durant el segle XI. En temps posteriors el rei Pere el Cerimoniós donà el Castell a Guillem de Galceran de Cartellà, senyor d’Hostoles. Durant la revolta remença, el Castell fou ocupat per Francesc de Verntallat i el seu exèrcit de remences, tot posant de manifest el domini territorial dels pagesos insurgents a la zona de “la Muntanya”(Fonts de referència: http://patrimoni.garrotxa.cat).
Del Castell hem anat caminant per boscos d’alzines, faigs, pins i matolls, amb un rocam extraordinari envoltat de flors silvestres que enamoren. Les vistes panoràmiques només es podien veure des de certa obertura de la vegetació frondosa
i espessa, hem estat caminant carenejant un peu per sobre la “carretera del Corb” i l’altra pel “coll de Bas”. La panoràmica que es pot albirar és preciosa: Cingles d’Ayats, Cabrera… Hem arribat al trencant de Coll de Bas i hem seguit pel Pas de Marboleny, aquí ens hem equivocat perquè si haguéssim seguit per sota hauríem arribat a Puig Rodó. Hem allargat doncs el recorregut, enfilant-nos per una pista fins assolir Puig Rodó, amb una panoràmica de 360º espectacular. Hem baixat fins a l’àrea de Xenacs i seguint en direcció al mirador (no per Cabrioles) fins vorejar el volcà Racó. Finalment hem encarat cap al veïnat de Pocafarina per retornar cap a la Moixina.
Ha estat una ruta preciosa però ha resultat ser un “trencacames” pel tipus de terra inestable, repetxons, bardisses… tot i així una circular molt recomanable per a les persones que els agradi caminar de valent.
Gràcies Araceli, ja no et tornaré a demanar de carenejar la Serra del Corb 😉
