Fer niu és imprescindible per donar continuïtat a l’espècie.
Els diferents rols familiars i les relacions intergeneracionals donen molt de joc a la narrativa.
Sant Jordi sense en Jordi
En el CARTIPÀS nº 135 /Olot, maig 2021 i en l'apartat DIBUIXOS AMB EL COMPONEDOR, en DOMÈNEC MOLI escrivia això del pare, en Jordi Mallarach Barberí: Hem convertit la dia da de sant Jordi en una festa nacional de Catalunya. Els llibres, les flors, el diàleg,...
El 13, Rue del Percebe
El 13, Rue del Percebe Vivim en el que avui dia podríem anomenar bombolla de convivència o bombolla immobiliària: som tres famílies en el mateix edifici. Tinc una amiga que còmicament ens compara amb “El 13, Rue del Percebe”, sí aquell còmic de Francisco Ibáñez amb...
LA NENA QUE MIRA LA LLUNA
- Fins on m’estimes? - Fins a la Lluna, anar i tornar! Aquesta ha estat una pregunta i una resposta habitual entre els més petits de casa, acompanyada evidentment de coreografia, uns braços enlairats i estirats, estirats... fins a no poder més. No sé si aquesta...
Tions que vénen i se’n van
Ara que ja ha passat el Nadal i m’he “reconciliat” amb el meu fill, deixeu-me que us expliqui com em vaig empipar amb ell... I mira que em costa enfadar-m’hi, perquè qui el coneix a ell, sap que és un bon jan i, qui em coneix a mi, sap que tinc geni, però el pas del...
LA VIDA: UNA SUMA D’ANÈCDOTES
La vida és com una historieta amb un seguit de vinyetes, una suma d’anècdotes: unes entranyables, altres còmiques, algunes de ben estranyes, potser curioses... el cas és que tots ens en podríem explicar i se’ns faria llarga nit. I el que és curiós és que la nostra...
Dorada embolcallada amb pasta de full
La cuina no és pas una de les meves passions, potser perquè la gana no em fa córrer i menjo amb més afició si trobo el plat a taula. I ara pensareu: no et fot a mi també m’agrada més que me’l preparin!. I teniu tota la raó del món, no us ho discutiré. De més jove...
Tura, amb denominació d’origen
No m'hauria imaginat mai tenir una néta que es digués Tura. Bé com que conec la meva filla, podien rondar-me pel cap possibilitats de noms propis com: Ona, Lluna, Maia..., però mai un nom tan restringit, tan local, tan olotí, que a la majoria de les persones, incloses...