Ja m’ho deia la meva àvia: “Ets una mallerenga”.
Doncs sí, la necessitat d’expressar-me m’ha dut fins aquí. Sigueu benvinguts a aquest ecosistema virtual.
EL PER QUÈ DE MALLERENGA
Els webmasters em van proposar de tenir un nickname al blog, un nom de fantasia com la «carta de presentació», la primera cara que mostraria a les altres persones a Internet. Aclarit doncs aquest primer concepte, em van demanar quin era després l’objectiu principal del blog. Ras i curt:
– expressar a través del llenguatge escrit tot allò que em ronda pel cap de temes ben diversos, tot posant ordre al pensament.
Necessitava així un nom amb el qual m’identifiqués i després d’analitzar l’inici del meu nom i dels dos cognoms: MArta MAllarach MAcias, la síl.lababa coincident és MA + LLEnguatge com a eina d’expressió em van proposar MALLERENGA.
Mallerenga? – vaig dir jo!
D’entrada, em va fer gràcia, ho haig de reconèixer, perquè em va recordar l’expessió en to carinyós «Ets una mallerenga» que em deia la meva àvia, cansada de sentir-me xerrar. Llavors, després de consultar-ho amb el coixí, vaig considerar que em podia identificar prou bé amb la mallerenga carbonera (Parus major), la més gran de les mallerengues, inconfusible per la «corbata negra» sobre el color groc del pit. Viu als boscos, en camps de fruiters i també als parcs i jardins de les ciutats. Li agrada penjar-se en postures acrobàtiques, pel terra es mou àgilment i quan vola ho fa de manera ondulada.
ÚLTIMS ARTICLES
Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica……/ Aquarela·la Marta
Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica, va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camatorts i becarics. Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pellarics, camatorts i...
Matar la iaia Angeleta de Pol Viñas ( Núvol) 3/11/2026
Llegeixo l'article de Pol Viñas al Núvol: I aquí la meva breu reflexió: «Abans fèiem escoltar els avis. Ara els fem fer vídeos.» Comparteixo plenament la crítica d'en Pol Viñas. Em preocupa aquesta tendència a convertir els avis i les àvies en personatges esperpèntics...
Aprendre a mirar Opinió 6 novembre 2026 2.00 h
Fa molts anys vaig tenir un alumne adolescent cec a qui ensenyava tecnologia. Eren temps en què la inclusió educativa depenia més de la intuïció del docent que dels plans individualitzats. Un dia, mentre li explicava les politges i els engranatges, li vaig preguntar:...
En Mingu, l’art de viure sense receptes. Domènec Moli Serra (Figueres 1933-Olot 2026)
En Domènec Moli, en Mingu per a nosaltres, ens ha deixat aquest 26 d’octubre de 2026. Ho ha fet de la millor manera, tal com ell volia: discretament, sense patir, envoltat de la Marta i d’en Joan, el seu fill. Sense fer soroll. Potser perquè ja n’havia fet prou, de...
El gramatge del temps. Opinió 9 octubre 2026 2.00 h
He vist a les xarxes un vídeo preciós en què una mà jove acarona una mà envellida, l’estira i en plega la pell mentre una veu canta una melodia dolça, gairebé de bressol. Em va impactar. Hi ha un moment en què t’adones que la pell ja no té aquella textura tersa, ferma...
Passi-ho bé, estiu Opinió El Punt Avui 4 setembre 2026
“Com ha anat aquest estiu?”, ens preguntarem aquests dies quan ens retrobem pels carrers d’Olot. Pronostico una resposta unànime: no aguantàvem més la calor i la xafogor. I el món tampoc no ens ha donat treva: incendis, migracions, agressions i catàstrofes. I ara ens...
Els plats escabotats 5 juny 2026
Dec ser estranya de mena perquè quan se’m trenca una peça: una tassa, un gerro o fins i tot un plat, em sap un greu immens. No suporto posar a taula plats escabotats ni tampoc recompondre peces amb coles. Davant les coses trencades, sempre hi veig més la pèrdua que no...
Demanem naps, arriben cols (Opinió Punt Avui, 1 maig 2026 a les 2.00 h
Si es demanen educadors socials i arriben policies de paisà, falla la gestió i la lectura de la realitat El món educatiu està en crisi. Ensenyar i aprendre, aquest binomi que hauria de caminar en paral·lel, sembla que hagi pres direccions divergents. Ja no sabem ben...
De la palma a la maleta. Opinió al Punt Avui del 4 d’abril del 2026
La Setmana Santa actual s’ha convertit en una oportunitat d’escapada. La nova litúrgia és la reserva i l’agenda plena Diumenge de Rams. Sortíem de casa amb la palma –treballada amb filigranes– ben alta o arrossegant-la pels carrers, i amb el ram d’olivera o de llorer...
Marta
Mallarach
Macias
Sóc pedagoga de formació, professora de biologia per vocació i escriptora d’opinió per necessitat. La curiositat és el fil conductor de la meva vida i m’acompanya en tot allò que faig. M’apassiona la meva feina, fins al punt que sovint converteixo qualsevol fet quotidià en una oportunitat per aprendre, reflexionar o iniciar una conversa.
Observo la societat amb mirada crítica i m’agrada participar en els debats que ens interpel·len com a ciutadans. Expresso la meva opinió amb llibertat, transparència i respecte, convençuda que el diàleg només és enriquidor quan s’alimenta d’arguments i d’esperit crític. Amb els anys he après que tenir criteri no consisteix a tenir sempre la raó, sinó a conservar la curiositat, escoltar, contrastar idees i continuar aprenent.
M’identifico plenament amb les paraules d’Einstein: «No tinc cap talent especial. Només sóc apassionadament curiosa». Aquesta curiositat m’ha portat a explorar àmbits diversos, des de la pedagogia fins a la tecnologia, sempre amb la voluntat de comprendre millor el món i compartir el coneixement. En plena era de la intel·ligència artificial, continuo defensant el valor insubstituïble del pensament crític, de la cultura i de les persones.
Al llarg de la meva trajectòria professional he format part d’equips directius, he assumit responsabilitats de coordinació i he col·laborat en projectes d’innovació educativa. El meu treball d’investigació Infoxicació a la Xarxa. Com cerca i gestiona la informació en aquest ecosistema l’alumnat d’ESO? I els docents com actuem? va ser reconegut amb el XXXVIII Premi Baldiri Reixac (2015-2016), en la categoria de mestres.
Entenc la innovació educativa com una transformació que va molt més enllà de la tecnologia. Implica repensar el paper del professorat, les metodologies, els espais d’aprenentatge, els valors i la participació de tota la comunitat educativa. Els reptes actuals ens exigeixen formar persones capaces de pensar amb autonomia, discernir amb criteri i actuar amb responsabilitat.
M’interessen l’educació, la cultura, el medi ambient i tots aquells aspectes que contribueixen a millorar la societat. Escric perquè m’ajuda a ordenar les idees, a fer-me preguntes i a compartir reflexions. No pretenc donar lliçons; només oferir una mirada que convidi a pensar.
Els meus quatre nets em recorden cada dia que el futur no és una idea abstracta: té noms i cognoms. Per això continuo aprenent, escrivint i implicant-me, dins les meves possibilitats, en aquells projectes que contribueixin a deixar-los una societat més justa, més lliure, més culta i un entorn més ben conservat.









