Ja m’ho deia la meva àvia: “Ets una mallerenga”.
Doncs sí, la necessitat d’expressar-me m’ha dut fins aquí. Sigueu benvinguts a aquest ecosistema virtual.
EL PER QUÈ DE MALLERENGA
Els webmasters em van proposar de tenir un nickname al blog, un nom de fantasia com la «carta de presentació», la primera cara que mostraria a les altres persones a Internet. Aclarit doncs aquest primer concepte, em van demanar quin era després l’objectiu principal del blog. Ras i curt:
– expressar a través del llenguatge escrit tot allò que em ronda pel cap de temes ben diversos, tot posant ordre al pensament.
Necessitava així un nom amb el qual m’identifiqués i després d’analitzar l’inici del meu nom i dels dos cognoms: MArta MAllarach MAcias, la síl.lababa coincident és MA + LLEnguatge com a eina d’expressió em van proposar MALLERENGA.
Mallerenga? – vaig dir jo!
D’entrada, em va fer gràcia, ho haig de reconèixer, perquè em va recordar l’expessió en to carinyós «Ets una mallerenga» que em deia la meva àvia, cansada de sentir-me xerrar. Llavors, després de consultar-ho amb el coixí, vaig considerar que em podia identificar prou bé amb la mallerenga carbonera (Parus major), la més gran de les mallerengues, inconfusible per la «corbata negra» sobre el color groc del pit. Viu als boscos, en camps de fruiters i també als parcs i jardins de les ciutats. Li agrada penjar-se en postures acrobàtiques, pel terra es mou àgilment i quan vola ho fa de manera ondulada.
ÚLTIMS ARTICLES
Ruta circular CASTELL DE REQUESENS (Alt Empordà)
El 14 de desembre del 2018 faig la primera sortida com a 1ª dama del grup “Fent camí”. Abans d’iniciar la crònica de l’excursió, que per cert se’m va imposar com a bateig de benvinguda, voldria agrair-vos que m’acceptéssiu sense reticències. Ens vam trobar a les 8:00...
LA NENA QUE MIRA LA LLUNA
- Fins on m’estimes? - Fins a la Lluna, anar i tornar! Aquesta ha estat una pregunta i una resposta habitual entre els més petits de casa, acompanyada evidentment de coreografia, uns braços enlairats i estirats, estirats... fins a no poder més. No sé si aquesta...
Els alumnes aprenen només ALLÒ que els interessa, altra cosa és memoritzar.
La pedagogia* ha evolucionat des del seu origen etimològic; actualment té per objecte l'estudi de l'educació amb la finalitat de conèixer-la i perfeccionar-la. I la didàctica és la disciplina científico-pedagògica que té com a objecte d'estudi el procés...
Rossos o blancs?
L'Ariadna, la meva neboda, em va portar mitja dotzena d'ous de collita pròpia; dels sis, quatre eren rossos i dos blancs. Em va sorprendre veure ous blancs, feia temps que no en veia... Em va venir de sobte una imatge de quan era petita, la de la pagesa del rengle,...
Santuari d’Argimon-Monestir de Sant Pere Cercada (La Selva). Caprici de dissabte 25.02.2017
El nostre objectiu era la 3a de les ermites que configuren la "Ruta de les 10 ermites" de la comarca de La Selva: el Santuari d'Argimon⇓. Des de Riudarenes anem al poble de l'Esparra, seguim un trosset de pista i allà deixem el cotxe. Argimon s'aixeca majestuós davant...
Estany temporal d’Espolla i Salt de Martís: Caprici de dissabte 18/02/2017
Aquesta setmana la Mª Àngels ens va planificar la ruta amb un dia d'antel·lació (sorprenent!), el dijous ja ens va enunciar que havíem d'anar a veure uns salts d'aigua i la platja d'Espolla, que ho havia vist a l'Espai Terra i que només es veuria aquest cap de...
Caprici de dissabte 11/02/2017: mar, muntanya i cultura històrica Palau Saverdera-Sant Onofre-Castell San Salvador-Sant Pere de Rodes-Sta. Creu/Sta. Elena
Avui, fugint de les previsions de pluja, ens hem decidit per una ruta de 12 Km a l’Alt Empordà. Hem sortit de Palau-Savardera, un poble que limita amb Roses, Port de la Selva, Pau i Castelló d’Empúries. De seguida hem observat el nostre primer objectiu, l’ermita de...
Puig d’Arques, el sostre del Baix Empordà (Les Gavarres)
Els divendres a la tarda és quan consensuem l'excursió del dissabte. La Mª Àngels és la responsable de buscar el cim i ens envia la proposta per WhatsApp i, llavors, fem els oportuns suggeriments: que si és massa llarga, que tinc convidats, que estic engripada...,...
Tions que vénen i se’n van
Ara que ja ha passat el Nadal i m’he “reconciliat” amb el meu fill, deixeu-me que us expliqui com em vaig empipar amb ell... I mira que em costa enfadar-m’hi, perquè qui el coneix a ell, sap que és un bon jan i, qui em coneix a mi, sap que tinc geni, però el pas del...
Marta
Mallarach
Macias
Sóc pedagoga de formació, professora de biologia per vocació i escriptora d’opinió per necessitat. La curiositat és el fil conductor de la meva vida i m’acompanya en tot allò que faig. M’apassiona la meva feina, fins al punt que sovint converteixo qualsevol fet quotidià en una oportunitat per aprendre, reflexionar o iniciar una conversa.
Observo la societat amb mirada crítica i m’agrada participar en els debats que ens interpel·len com a ciutadans. Expresso la meva opinió amb llibertat, transparència i respecte, convençuda que el diàleg només és enriquidor quan s’alimenta d’arguments i d’esperit crític. Amb els anys he après que tenir criteri no consisteix a tenir sempre la raó, sinó a conservar la curiositat, escoltar, contrastar idees i continuar aprenent.
M’identifico plenament amb les paraules d’Einstein: «No tinc cap talent especial. Només sóc apassionadament curiosa». Aquesta curiositat m’ha portat a explorar àmbits diversos, des de la pedagogia fins a la tecnologia, sempre amb la voluntat de comprendre millor el món i compartir el coneixement. En plena era de la intel·ligència artificial, continuo defensant el valor insubstituïble del pensament crític, de la cultura i de les persones.
Al llarg de la meva trajectòria professional he format part d’equips directius, he assumit responsabilitats de coordinació i he col·laborat en projectes d’innovació educativa. El meu treball d’investigació Infoxicació a la Xarxa. Com cerca i gestiona la informació en aquest ecosistema l’alumnat d’ESO? I els docents com actuem? va ser reconegut amb el XXXVIII Premi Baldiri Reixac (2015-2016), en la categoria de mestres.
Entenc la innovació educativa com una transformació que va molt més enllà de la tecnologia. Implica repensar el paper del professorat, les metodologies, els espais d’aprenentatge, els valors i la participació de tota la comunitat educativa. Els reptes actuals ens exigeixen formar persones capaces de pensar amb autonomia, discernir amb criteri i actuar amb responsabilitat.
M’interessen l’educació, la cultura, el medi ambient i tots aquells aspectes que contribueixen a millorar la societat. Escric perquè m’ajuda a ordenar les idees, a fer-me preguntes i a compartir reflexions. No pretenc donar lliçons; només oferir una mirada que convidi a pensar.
Els meus quatre nets em recorden cada dia que el futur no és una idea abstracta: té noms i cognoms. Per això continuo aprenent, escrivint i implicant-me, dins les meves possibilitats, en aquells projectes que contribueixin a deixar-los una societat més justa, més lliure, més culta i un entorn més ben conservat.









