Ruta circular CASTELL DE REQUESENS (Alt Empordà)
El 14 de desembre del 2018 faig la primera sortida com a 1ª dama del grup “Fent camí”. Abans d’iniciar la crònica de l’excursió, que per cert se’m va imposar com a bateig de benvinguda, voldria agrair-vos que m’acceptéssiu sense reticències.
Ens vam trobar a les 8:00 a l’aparcament de Consum i després de les salutacions pertinents vam marxar en dos cotxes. Érem un total de vuit: en Jordi, l’Alfredo, en Miquel, en Narcís, l’Àlex, en Francesc, en Quim i jo mateixa.
Per arribar al punt d’inici hem de sortir de La Jonquera i anar cap a l’est, al poble de Cantallops. A Cantallops enfilem una pista de terra en bon estat seguint fins a uns 4 Km aprox. fins al Coll de Medàs.
Només de baixar del cotxe ens fa una forta ventada que ens abriguem tots, l’Alfred es tapa amb un “buff” i a partir d’aquí només li veurem els ulls al llarg de tota la caminada. Em sorprèn i li comento que estaria bé respirar l’aire sa de l’entorn, però no tinc suficient poder de convicció.
Comencem a caminar i observem rètols que indiquen la presència de dòlmens, però com que el el castell de Requesens centra l’interès del recorregut optem per no seguir aquests camins. Ens aturem al primer punt d’interès, una antiga ser
radora que va ser activa durant els anys 50, baixem a veure-la (la fracció masculina de 7/8, aprofita per buidar la bufeta, i ho faig constar perquè us adoneu de la facilitat que teniu encarant-vos com si guaitéssiu el paisatge. A la propera sortida m’haureu de donar un plus temporal per endinsar-me enmig de matolls 🙂). Continuem per anar a veure una resclosa i “Les Pipes”, una central hidroelèctrica on encara vam poder veure la turbina que convertia la força del salt d’aigua en electricitat. La vegetació és pròpia de l’Albera: suredes, alzinars, rouredes i faigs; I a la ribera, freixes, salzes i verns. Quedem esgarrifats de veure un niu enorme de vespa asiàtica, espècie invasora.
Sense massa dificultat pugem fins al Castell de Requesens dalt d’un turó, allà veiem les vistes sobre la badia de Roses, esmorzem (l’Alfred ja havia esmorzat) i ens fem algun retrat. Li donem tota la volta per observar tots els detalls d’un castell medieval tan desconegut com encantador. És molt difícil de distingir la part original de la reconstruïda.
En Jordi ens comenta que ja havia fet gestions per poder-lo visitar, però en dies feiners és gairebé impossible.
Reprenem el camí en la mateixa direcció i en sentit contrari, erròniament, ja que per fer una ruta circular calia seguir les indicacions d’un retòl que hi havia a la dreta de l’entrada del castell. Enfilant camí i abans d’arribar al veïnat de Recasens, fem aturada en un Forn de totxos, altrament dit Teularia. Les panoràmiques des de dalt són boniques i les formes dels núvols l’enriqueixen; observem una munió d’una vintena de gats enfilats en una teulada.
I curiosa com sóc, li comento a en Jordi que hauríem de saber on ens hem equivocat per prendre la baixada del castell, i decidim retornar fins allà passant per la Resclosa de Requesens. Vam haver de fer equilibris per aconseguir travessar les rieres i ajudats d’un “palet” vam aconseguir-ho. Vam donar novament la volta al castell i això va fer que l’itinerari es fes una mica més llarg i que arribéssim amb retard a dinar a Olot.
He sabut per fonts fidedignes que se’m va atorgar la culpa a les respectives mullers d’aquest retard. L’assumeixo plenament.
És una ruta molt didàctica tant per a la història i geografia, la natura (Paratge natural de l’Albera), la tecnologia (Forn, serradora, central) i d’altres.
FITXA TÈCNICA:
- Distància: 13,56 Km
- Dificultat: moderada
- Temps en moviment: 3:00 h
- Temps total: 4:30 h
- Altitud màxima: 513 m
- Desnivell: 340 m
- Ruta circular
Marta Mallarach Macias