JA NINGÚ NO RECONEIX EL FILL DE LA MERCÈ
No haurien de donar menjar als coloms, quina mania que té la gent! No saben que la densitat de població de coloms a Barcelona és una de les més altes d’Europa? I aquí vinga a engreixar-los i que [...]
Ja m’ho deia la meva àvia: “Ets una mallerenga”.
Doncs sí, la necessitat d’expressar-me m’ha dut fins aquí. Sigueu benvinguts a aquest ecosistema virtual.
EL PER QUÈ DE MALLERENGA
Els webmasters em van proposar de tenir un nickname al blog, un nom de fantasia com la “carta de presentació”, la primera cara que mostraria a les altres persones a Internet. Aclarit doncs aquest primer concepte, em van demanar quin era després l’objectiu principal del blog. Ras i curt:
– expressar a través del llenguatge escrit tot allò que em ronda pel cap de temes ben diversos, tot posant ordre al pensament.
Necessitava així un nom amb el qual m’identifiqués i després d’analitzar l’inici del meu nom i dels dos cognoms: MArta MAllarach MAcias, la síl.lababa coincident és MA + LLEnguatge com a eina d’expressió em van proposar MALLERENGA.
Mallerenga? – vaig dir jo!
D’entrada, em va fer gràcia, ho haig de reconèixer, perquè em va recordar l’expessió en to carinyós “Ets una mallerenga” que em deia la meva àvia, cansada de sentir-me xerrar. Llavors, després de consultar-ho amb el coixí, vaig considerar que em podia identificar prou bé amb la mallerenga carbonera (Parus major), la més gran de les mallerengues, inconfusible per la “corbata negra” sobre el color groc del pit. Viu als boscos, en camps de fruiters i també als parcs i jardins de les ciutats. Li agrada penjar-se en postures acrobàtiques, pel terra es mou àgilment i quan vola ho fa de manera ondulada.
Sóc pedagoga de formació i professora de biologia per vocació. Em considero activista 2.0 i m’apassiona la meva feina, fins al punt que converteixo qualsevol fet quotidià en educatiu. Sóc crítica amb la societat i amb l’entorn. Dono la meva opinió, encertada o no, de manera transparent i sense embuts, potser perquè sóc massa exigent i alhora l’edat m’ho permet. M’identifico amb les paraules d’Einstein: «No tinc cap talent especial. Només sóc apassionadament curiosa»; tinc moltes ganes de saber i aprendre en qualsevol àmbit i de compartir el coneixement.
He format part de diversos equips directius, de coordinacions vàries i he col·laborat en projectes innovadors. Pel que fa al treball d’investigació, “Infoxicació a la Xarxa. Com cerca i gestiona la informació en aquest ecosistema l’alumnat d’ESO? I els docents com actuem?” va ser guardonat, en la categoria de mestres, en els XXXVIII Premis Baldiri Reixac 2015-2016.
En el camp educatiu, la innovació requereix un canvi pedagògic: en el rol del professorat, en el currículum, en els espais, en les estratègies de treball dels alumnes, en els valors, en la participació dels pares…
M’interessa la cultura en general, el medi ambient i la millora social. El fet de tenir tres néts m’exigeix pensar i actuar per deixar-los, en les meves possibilitats, una societat més justa i lliure.