RUTA DE PUIG D’AFROU o PUIGDEFROU (La Cellera de Ter)
Divendres, 30 de desembre de 2022.
Sembla que els àpats, els torrons i les obligacions han fet desistir a molts caminaires a participar en la darrera sortida de l’any del grup “Fent Camí”. Hem estat vuit els afortunats, si es pot dir així: L’Alfred, en Francesc, en Jordi, en Narcís, en Quim P, en Quim F, en Miquel i la Marta.
L’agrupament a les 8:00 del matí i la distribució en dos cotxes és a l’aparcament del Vertisol a Les Preses. En el moment de les salutacions, el cel rogent ja fa preveure pluja o vent, però com que no sap ploure, el vent serà el protagonista de la matinal.
La sortida al Puig d’Afrou, de la ruta blava (senyals blaves), arranca a l’aparcament de l’Estació vella del tren. Després de travessar l’església de Santa Maria de Sales, a l’inici del carrer del Torrent de Sales, ens aturem per veure el Safareig del Canal, del 1964 i restaurat posteriorment, de dimensions força grans i de planta rectangular. Està situat al punt de confluència del torrent de can Puig amb la sèquia que recull i desvia les aigües dels torrents de can Vinyes i de Becdejú.
Deixem el nucli de La Cellera de Ter pel característic Clot de Can Vinyes i ens enfilem entre camps i boscos fins al Coll de la Palomera, on ens aturem per observar unes vistes magnífiques sobre el meandre que forma el Ter amb les aigües de la presa del Pasteral. Seguim per la cara nord per una pista en direcció a la Font del Bassi. A cada giravolt notem les bufades del vent que aixeca pols, fulles i si no anem en compte se’ns emporta cap al Pasteral. L’Alfred, que sembla un pingüí d’abrigat que va, ja demana si sabíem la previsió del temps; m’imagino que de saber-la no hauria pas vingut. Algú culpa a en Quel que no va encarregar el dia!
Just abans d’agafar la pujada al Planot, en Jordi ens diu que si seguim recte, en uns 50 metres arribem a la Font del Bassi i així que avancem un petit tram per arribar-hi i esmorzem ben asseguts en aquest indret. Ens fem unes fotos de grup, arraulits mentre les fulles dansen enmig del rúfol escenari. Reculem per reprendre el camí de pujada que marca la partió entre la cara nord i l’est de la muntanya. Un corriol entre castanyers ens portarà al Pla de Roure i amb una mica més d’esforç i trepitjant un sòl replet de fullaraca, acabem guanyant altitud per arribar al Puig d’Afrou. El cim està a 841m d’alçada i la gran creu que el corona està ben ancorada amb forts tensors. Les panoràmiques són espectaculars i albirem els cims més emblemàtics de les comarques veïnes. És el cim més representatiu de la Cellera de Ter i aquí ens fem el retrat oficial del grup. El vent sembla que ha minvat una mica, però tampoc hi ha cap recés agradable, així que després d’encantar-nos identificant els llocs més significatius de la panoràmica, reprenem el camí de baixada tècnica (roques, arrels…) i directe que va retallant la pista, per la vessant est de la muntanya. Passem pel que resta de la casa de Becdejú Vell, ara terreny d’acampada d’ús exclusiu per entitats de lleure (www.campaments.cat). Seguim baixant fins arribar als camps de la Triassa, i finalment altre cop al nucli de la Cellera de Ter.
Arribats a l’aparcament, coincidim en què la sortida no és massa agraïda per l’entorn tan erosionat i que tampoc ens hi ha acompanyat el temps.
I ens desitgem una bona entrada d’any, salut i cames per seguir gaudint del nostre entorn.
