LES DOLOMITES (Alta Via 1)
Tresc de 4 dies per les Dolomites
L’excursió que hem triat per aquest estiu ens portarà del llac de Braies a Cortina d’Ampezzo tot seguint el tram nord de l’Alta Via 1. Aquest és un dels trescs més populars d’Europa que recorre les Dolomites de Nord a Sud i que es pot fer sencer en uns 10 dies; nosaltres n’ hem escollit el tram nord. Per arribar al començament, ens desplacem de Catalunya a Dobbiaco, un poble pintoresc del Tirol del Sud, on deixem el cotxe que recuperarem al final de la caminada. L’endemà, en trajecte d’uns 20 minuts que es pot fer tant en taxi com en bus, arribarem el llac de Braies on comença el tresc.
1 etapa. Llac de Braies – Rifugio de Sennes (10.6 km, +1090m, -443m). Comencem la caminada amb el cor encongit, ja que anuncien 2 dies de pluja i tempestes perquè un front escombrarà mitja Europa de Nord a Sud. Quan arribem al llac de Braies ja plou, però sortosament al cap de poc amaina i ens posem a caminar. Deixem enrere l’hotel on als anys 60 s’hi va allotjar el guru dels Beatles Maharishi Mahesh Yogi i després de vorejar les aigües turqueses del llac, ens enfilem sense treva cap al coll de Porta Sora’l Forn. Abans d’arribar a aquest coll es posa a ploure amb ganes i quedem xops. Per sort passem pel Rifugio Biella on una xocolata calenta ens reconforta. Quan sortim del Rifugio la pluja ha parat i contemplem els primers paisatges impactants de les Dolomites abans d’arribar al Rifugio de Sennes, que té tots les comoditats d’un hotel de muntanya.
2 etapa. Rifugio de Sennes- Rifugio de Fanes. (11.4km, +678m, -750m). Deixem el refugi de Sennes i ens encaminem cap al Rifugio Pederú. En aquest tram anem perdent alçada fins a situar-nos prop dels 1500m. Tornem a guanyar alçada per arribar a una petita i encantadora vall on hi ha els refugis de La Varella (on elaboren una cervesa artesanal que val la pena tastar) i el de Fanes on pernoctem. Tot i les pluges anunciades, en aquesta etapa pràcticament no ens mullem i podem gaudir dels colors d’aquestes muntanyes que van des de tons grisosos a vermellosos amb tots els matisos d’entremig. L’aspecte geològic és impressionant: els plegaments, els estrats, les erosions…
3 etapa Rifugio de Fanes- Rifugio Lagazuoi. (13.5km, +1167m, -481m). Podríem dir que és l’etapa estrella de la caminada. Després de sortir del refugi de Fanes passem per abundants pastures fins arribar al collet de la Forcella del Lago (2486 m). Seguidament baixem al llac Lagazuoi per una tartera que recentment ha estat arranjada. Una còmoda i dreturera pujada ens porta del llac al Rifugio Lagazuoi (2752 m). Des de la seva terrassa s’hi albira un panorama 360º de les Dolomites; hi contemplem en la llunyania, la glacera de la Marmolada, on fa poques setmanes hi va haver un despreniment que dissortadament hi va deixar un nombre massa elevat de víctimes. Prop del Rifugio Lagazuoi hi veiem molts vestigis de la primera guerra mundial, com trinxeres i túnels, testimonis de les sagnants batalles entre les tropes austro-hongareses i els soldats italians.
4 etapa. Rifugio Lagazuoi-Cortina d’Ampezzo. (15.5 km, +115m, -1641m). Del Rifugio Lagazuoi seguim l’Alta Via 1 fins a la Forcella Col de Bois amb vistes a les Cinque Torri i al refugi Nuvolau, per on continua l’Alta Via. Nosaltres la deixem per anar al Rifugio Dibonna, abarrotat de cotxes ja que és diumenge i els italians sembla que han perdut la partida de limitar-ne el seu ús. Un frondós camí ens mena cap a unes pistes d’esquí i ja tenim Cortina d’Ampezzo als nostres peus. Després de visitar la població agafem un bus que pel mòdic preu de 2.5 euros ens tornarà a Dobbiaco on recollirem el nostre vehicle, per tornar cap a Olot i Girona.
Han estat 4 dies impregnats pels sorprenents paisatges de les Dolomites. Cal dir que ha estat un tresc molt assequible ja que les distàncies i desnivells no han estat excessius i que els refugis on hem estat tenen un confort millor que la majoria dels del nostre Pirineu. Si voleu anar- hi cal fer la reserva amb moltíssima antelació ja que és una zona molt concorreguda. Si hi aneu a l’estiu i amb cotxe cal revestir-se de paciència ja que les autopistes i carreteres van molt plenes. Si podeu anar hi cap al setembre molt millor. Amb tot, les Dolomites no us deixaran indiferents.
Text i guia: Xavier Casamitjana
Fotos: Marta Mallarach
