Ja m’ho deia la meva àvia: “Ets una mallerenga”.
Doncs sí, la necessitat d’expressar-me m’ha dut fins aquí. Sigueu benvinguts a aquest ecosistema virtual.
EL PER QUÈ DE MALLERENGA
Els webmasters em van proposar de tenir un nickname al blog, un nom de fantasia com la «carta de presentació», la primera cara que mostraria a les altres persones a Internet. Aclarit doncs aquest primer concepte, em van demanar quin era després l’objectiu principal del blog. Ras i curt:
– expressar a través del llenguatge escrit tot allò que em ronda pel cap de temes ben diversos, tot posant ordre al pensament.
Necessitava així un nom amb el qual m’identifiqués i després d’analitzar l’inici del meu nom i dels dos cognoms: MArta MAllarach MAcias, la síl.lababa coincident és MA + LLEnguatge com a eina d’expressió em van proposar MALLERENGA.
Mallerenga? – vaig dir jo!
D’entrada, em va fer gràcia, ho haig de reconèixer, perquè em va recordar l’expessió en to carinyós «Ets una mallerenga» que em deia la meva àvia, cansada de sentir-me xerrar. Llavors, després de consultar-ho amb el coixí, vaig considerar que em podia identificar prou bé amb la mallerenga carbonera (Parus major), la més gran de les mallerengues, inconfusible per la «corbata negra» sobre el color groc del pit. Viu als boscos, en camps de fruiters i també als parcs i jardins de les ciutats. Li agrada penjar-se en postures acrobàtiques, pel terra es mou àgilment i quan vola ho fa de manera ondulada.
ÚLTIMS ARTICLES
BIANYAL, dissabte 8 d’octubre de 2016
La tercera edició de la Bianyal, ha estat una ruta encertada i amb encant; novament m’ha entusiasmat. La Bianyal és un itinerari artístic i patrimonial a l’entorn privilegiat de la Vall de Bianya. Sota el guiatge d’en David Santaulària, impregnat de documentació i amb...
LA VIDA: UNA SUMA D’ANÈCDOTES
La vida és com una historieta amb un seguit de vinyetes, una suma d’anècdotes: unes entranyables, altres còmiques, algunes de ben estranyes, potser curioses... el cas és que tots ens en podríem explicar i se’ns faria llarga nit. I el que és curiós és que la nostra...
FABER vs LA IGNORÀNCIA CIENTÍFICA
Avui i de manera espontània, sense analitzar en deteniment la notícia, he pensat: Quina oportunitat per a la ciutat d’Olot que es creï Faber, un espai on escriptors, traductors, artistes de diverses disciplines, estudiosos i científics conviuen i treballen en el seu...
M’apassiona la meva feina
No us enganyo pas, és una veritat justificada i validada després d’anys i panys exercint de mestra. La meva mare sempre m’ha explicat que de ben petita em demanaven què volia ser de gran, la típica i tòpica pregunta dels pares per conèixer el futur immediat dels seus...
Dorada embolcallada amb pasta de full
La cuina no és pas una de les meves passions, potser perquè la gana no em fa córrer i menjo amb més afició si trobo el plat a taula. I ara pensareu: no et fot a mi també m’agrada més que me’l preparin!. I teniu tota la raó del món, no us ho discutiré. De més jove...
Els nous xuclets
A l'institut he vist moltes vegades als colls dels adolescents unes marques morades, senyals inequívocs d'un amor jove incontingut i apassionat. No tenen cap tipus de mania a mostrar-les, fins i tot diria que es tracta d'un trofeu adquirit i per lluir. Com han canviat...
Tura, amb denominació d’origen
No m'hauria imaginat mai tenir una néta que es digués Tura. Bé com que conec la meva filla, podien rondar-me pel cap possibilitats de noms propis com: Ona, Lluna, Maia..., però mai un nom tan restringit, tan local, tan olotí, que a la majoria de les persones, incloses...
Avui per a tu, @JenniferPareja
Ahir, tot escoltant les notícies, vaig sentir en la teva pròpia veu que et retiraves de la competició d’elit, que deixaves l’esport que vas iniciar de ben jove al Club Natació Olot, el waterpolo. Com ja és tradició en aquest club es comença nedant amb una beca...
Marta
Mallarach
Macias
Sóc pedagoga de formació, professora de biologia per vocació i escriptora d’opinió per necessitat. La curiositat és el fil conductor de la meva vida i m’acompanya en tot allò que faig. M’apassiona la meva feina, fins al punt que sovint converteixo qualsevol fet quotidià en una oportunitat per aprendre, reflexionar o iniciar una conversa.
Observo la societat amb mirada crítica i m’agrada participar en els debats que ens interpel·len com a ciutadans. Expresso la meva opinió amb llibertat, transparència i respecte, convençuda que el diàleg només és enriquidor quan s’alimenta d’arguments i d’esperit crític. Amb els anys he après que tenir criteri no consisteix a tenir sempre la raó, sinó a conservar la curiositat, escoltar, contrastar idees i continuar aprenent.
M’identifico plenament amb les paraules d’Einstein: «No tinc cap talent especial. Només sóc apassionadament curiosa». Aquesta curiositat m’ha portat a explorar àmbits diversos, des de la pedagogia fins a la tecnologia, sempre amb la voluntat de comprendre millor el món i compartir el coneixement. En plena era de la intel·ligència artificial, continuo defensant el valor insubstituïble del pensament crític, de la cultura i de les persones.
Al llarg de la meva trajectòria professional he format part d’equips directius, he assumit responsabilitats de coordinació i he col·laborat en projectes d’innovació educativa. El meu treball d’investigació Infoxicació a la Xarxa. Com cerca i gestiona la informació en aquest ecosistema l’alumnat d’ESO? I els docents com actuem? va ser reconegut amb el XXXVIII Premi Baldiri Reixac (2015-2016), en la categoria de mestres.
Entenc la innovació educativa com una transformació que va molt més enllà de la tecnologia. Implica repensar el paper del professorat, les metodologies, els espais d’aprenentatge, els valors i la participació de tota la comunitat educativa. Els reptes actuals ens exigeixen formar persones capaces de pensar amb autonomia, discernir amb criteri i actuar amb responsabilitat.
M’interessen l’educació, la cultura, el medi ambient i tots aquells aspectes que contribueixen a millorar la societat. Escric perquè m’ajuda a ordenar les idees, a fer-me preguntes i a compartir reflexions. No pretenc donar lliçons; només oferir una mirada que convidi a pensar.
Els meus quatre nets em recorden cada dia que el futur no és una idea abstracta: té noms i cognoms. Per això continuo aprenent, escrivint i implicant-me, dins les meves possibilitats, en aquells projectes que contribueixin a deixar-los una societat més justa, més lliure, més culta i un entorn més ben conservat.
Galeria de fotos
