Els nous xuclets
En aquests jocs olímpics de Río, Michael Phelps ens ha sorprès novament no tant pels resultats força previsibles, sinó per lluir el seu extraordinari cos ple de “topus“, una pell estampada amb cercles geomètricament perfectes i de color morat en la seva àmplia espatlla, localitzats en els músculs més poderosos anatòmicament parlant, on es localitzen les doloroses contractures. Aquest fenomen, que ens ha sorprès, sembla ser que és una praxis terapèutica que ve de molt lluny, de la medicina tradicional xinesa des de fa 3000 anys. Encuriosida per aquest tipus de teràpia anomenada “cupping“, he descobert que fa referència a l’aplicació de tasses com si fossin ventoses per desbloquejar els punts energètics obstruïts.
Els esportistes, de sempre han marcat tendència; només ens hem de fixar en els canvis de look de futbolistes com Neymar da Silva que amb 57 milions de seguidors a Instagram, mobilitzen els perruquers i estilistes per assemblar-se a ell. Dit això, em
ve al pensament que si Michel Phelps triomfa amb el cupping, veurem cercles arreu del cos. Es convertirà en una nova teràpia dels centres de fisio?. Hi haurà cercles de diferents mides? I de diferents colors com els tapings, aquelles tiretes de colors adherides als músculs?. Temps al temps…
No vull imaginar-me els adolescents plens de cercles a tot el cos per millorar resultats esportius, abans prefereixo veure de trascantó aquella xucladeta al coll dels primers i apassionats amors de joventut.
Jocs olímpics de Rio 2016.