Rossos o blancs?

Ous rossos o blancs?

L’Ariadna, la meva neboda, em va portar mitja dotzena d’ous de collita pròpia; dels sis, quatre eren rossos i dos blancs. Em va sorprendre veure ous blancs, feia temps que no en veia… Em va venir de sobte una imatge de quan era petita, la de la pagesa del rengle, del mercat d’Olot, seleccionant els ous del cistell i, de forma indiscriminada, agafant-ne de rossos o morenos i de blancs i embolicant-los curosament amb paper de diari de tres en tres. Giravoltava novament el paquet fins a tancar-ne els extrems. Així la mitja dotzena d’ous quedava més o menys protegida fins que la mestressa arribava a casa.

Ara no veig ous blancs enlloc i és a partir d’aquí que vaig començar a fer-me preguntes i a buscar respostes.

El color de l’ou depèn de la raça de la gallina i ve determinat genèticament (el color és un caràcter poligènic). Podem dir que, en general, les gallines de color marró ponen ous rossos i les blanques ponen ous blancs. Fins aquí m’ho podia imaginar, té certa lògica. Però la qüestió és que hi ha més variables que acabaran determinant el color de la closca: els dos pigments de les cèl.lules de l’úter de l’animal, la dieta que picoteja, l’edat de la gallina…, fins i tot l’estrés i la temperatura també poden afectar la tonalitat del color de l’ou.

 Però encara em va intrigar més saber per què han anat desapereixent els ous blancs del mercat, quan curiosament nombrosos estudis realitzats mostren que ambdós productes (ous rossos i ous blancs) tenen la mateixa composició i qualitat nutritiva. Doncs, on rau el quid de la qüestió?.

Vaig preguntar-ho a classe de batxillerat per veure si algú en sabia alguna cosa… La Maria, que és de pagès i d’allò més escuturida, em respon:

–La meva àvia sempre em fa menjar els ous blancs perquè diu que no els ven, que la gent els vol rossos perquè no se’ls veu tant la porqueria enganxada (cagadetes, palla…).

Mira que en són d’espavilats els pagesos, sempre els he admirat per la seva cultura i sapiència tradicional i rural. L’àvia de la Maria selecciona els ous i dóna a la seva néta els blancs que tenen la mateixa qualitat nutritiva i ven els rossos. Sense ser-ne conscients, els compradors estem fent una selecció artificial de les races de gallines… Quin bon exemple per explicar la teoria evolutiva de Darwin i la selecció natural i l’artificial. Com la “moda” o tendència pot fer que acabi desapareixent una raça de gallines ponedores d’ous blancs! Sembla ser que els compradors associaven els ous blancs amb els ous de granja; als inicis, les gallines de les granges eren blanques i de superproducció. Els ous rossos eren menys abundants i s’associaven a les gallines de pagès, la qual cosa va fer que fossin més valorats. Lògicament, la llei de l’oferta i la demanda va fer que les granges, igual com la pagesia, optessin per les gallines rosses i les gallines blanques quedessin, doncs, residuals.