Ja m’ho deia la meva àvia: “Ets una mallerenga”.
Doncs sí, la necessitat d’expressar-me m’ha dut fins aquí. Sigueu benvinguts a aquest ecosistema virtual.
EL PER QUÈ DE MALLERENGA
Els webmasters em van proposar de tenir un nickname al blog, un nom de fantasia com la «carta de presentació», la primera cara que mostraria a les altres persones a Internet. Aclarit doncs aquest primer concepte, em van demanar quin era després l’objectiu principal del blog. Ras i curt:
– expressar a través del llenguatge escrit tot allò que em ronda pel cap de temes ben diversos, tot posant ordre al pensament.
Necessitava així un nom amb el qual m’identifiqués i després d’analitzar l’inici del meu nom i dels dos cognoms: MArta MAllarach MAcias, la síl.lababa coincident és MA + LLEnguatge com a eina d’expressió em van proposar MALLERENGA.
Mallerenga? – vaig dir jo!
D’entrada, em va fer gràcia, ho haig de reconèixer, perquè em va recordar l’expessió en to carinyós «Ets una mallerenga» que em deia la meva àvia, cansada de sentir-me xerrar. Llavors, després de consultar-ho amb el coixí, vaig considerar que em podia identificar prou bé amb la mallerenga carbonera (Parus major), la més gran de les mallerengues, inconfusible per la «corbata negra» sobre el color groc del pit. Viu als boscos, en camps de fruiters i també als parcs i jardins de les ciutats. Li agrada penjar-se en postures acrobàtiques, pel terra es mou àgilment i quan vola ho fa de manera ondulada.
ÚLTIMS ARTICLES
Sant Jordi sense en Jordi
En el CARTIPÀS nº 135 /Olot, maig 2021 i en l'apartat DIBUIXOS AMB EL COMPONEDOR, en DOMÈNEC MOLI escrivia això del pare, en Jordi Mallarach Barberí: Hem convertit la dia da de sant Jordi en una festa nacional de Catalunya. Els llibres, les flors, el diàleg,...
COMPTE ENRERE
Em va obrir la porta la secretària d’en Pep Agulló. En Pep l’està esperant, em va etzibar només de veure’m. Em va reconèixer al moment, vaig pensar. - Pau Puigdefàbregas, amic meu. Quant de temps! - I tant, Pep. Deu, quinze, vint? Quants anys feia que no ens veiem? -...
VEUS QUE NO VEUS
Sona l’alarma del mòbil. M’allargasso fins arreplegar-lo de damunt de la tauleta. Em miro la pantalla i fidelment a la programació, m’avisa un parell d’hores abans de l’entrevista amb en Pep Agulló. Quina mandra em fot, ves a saber amb quina proposta em sortirà...
JA NINGÚ NO RECONEIX EL FILL DE LA MERCÈ
No haurien de donar menjar als coloms, quina mania que té la gent! No saben que la densitat de població de coloms a Barcelona és una de les més altes d’Europa? I aquí vinga a engreixar-los i que criïn i embrutin els parcs i els jardins, les terrasses i les façanes amb...
LA QUADRIENNAL DE PRAGA
Era el 5 de juny del 2020. L’avió de Vueling sortia a les 7.45 des de la T1 de l'aeroport de Barcelona, en direcció a Praga. Quan vaig reservar els bitllets d’anada i tornada per Internet, vaig llegir que la companyia aèria em recomanava que em presentés tres hores...
DE PROFESSIÓ, ACTOR DE MIM.
Estàvem a dos metres, podia apreciar-lo amb detall tot i l’entrada i sortida de gent del Nabila cafè. Els seus cabells eren un gran matoll llarg, rinxolat i anàrquic, un desordre natural que li atorgava un aspecte jovenívol i alhora madur. Segurament que el seu cabell...
El 13, Rue del Percebe
El 13, Rue del Percebe Vivim en el que avui dia podríem anomenar bombolla de convivència o bombolla immobiliària: som tres famílies en el mateix edifici. Tinc una amiga que còmicament ens compara amb “El 13, Rue del Percebe”, sí aquell còmic de Francisco Ibáñez amb...
Vallter-Pic de la Dona-Estany de Bacivers-Pic de Bacivers-Vallter (17/07/2020)
Magnífica ruta amb l'Araceli Martín, d' 11,28 Km i un desnivell de 842 m. Sortim d'Olot a les 7:00 del matí i iniciem la ruta circular de "tres estrelles" des del pàrquing de l'estació d'esquí de Vallter 2000. Per darrera del restaurant surt un camí marcat amb senyals...
Sant Miquel de Castelló (o de Falgars) des d’Hostalets d’en Bas/Salt de la Coromina/Falgars/Església de Sant Pere
Caprici de dimecres (3/6/2020): Hem sortit d'Olot a 2/4 de 8 amb l'Araceli Martín, deixem el cotxe al carrer de Josep Olivet (per cert familiar de la mare, la Narsy Macias Olivet), per entendre'ns és el carrer que queda a l'esquerre del principal en arribar als...
Marta
Mallarach
Macias
Sóc pedagoga de formació, professora de biologia per vocació i escriptora d’opinió per necessitat. La curiositat és el fil conductor de la meva vida i m’acompanya en tot allò que faig. M’apassiona la meva feina, fins al punt que sovint converteixo qualsevol fet quotidià en una oportunitat per aprendre, reflexionar o iniciar una conversa.
Observo la societat amb mirada crítica i m’agrada participar en els debats que ens interpel·len com a ciutadans. Expresso la meva opinió amb llibertat, transparència i respecte, convençuda que el diàleg només és enriquidor quan s’alimenta d’arguments i d’esperit crític. Amb els anys he après que tenir criteri no consisteix a tenir sempre la raó, sinó a conservar la curiositat, escoltar, contrastar idees i continuar aprenent.
M’identifico plenament amb les paraules d’Einstein: «No tinc cap talent especial. Només sóc apassionadament curiosa». Aquesta curiositat m’ha portat a explorar àmbits diversos, des de la pedagogia fins a la tecnologia, sempre amb la voluntat de comprendre millor el món i compartir el coneixement. En plena era de la intel·ligència artificial, continuo defensant el valor insubstituïble del pensament crític, de la cultura i de les persones.
Al llarg de la meva trajectòria professional he format part d’equips directius, he assumit responsabilitats de coordinació i he col·laborat en projectes d’innovació educativa. El meu treball d’investigació Infoxicació a la Xarxa. Com cerca i gestiona la informació en aquest ecosistema l’alumnat d’ESO? I els docents com actuem? va ser reconegut amb el XXXVIII Premi Baldiri Reixac (2015-2016), en la categoria de mestres.
Entenc la innovació educativa com una transformació que va molt més enllà de la tecnologia. Implica repensar el paper del professorat, les metodologies, els espais d’aprenentatge, els valors i la participació de tota la comunitat educativa. Els reptes actuals ens exigeixen formar persones capaces de pensar amb autonomia, discernir amb criteri i actuar amb responsabilitat.
M’interessen l’educació, la cultura, el medi ambient i tots aquells aspectes que contribueixen a millorar la societat. Escric perquè m’ajuda a ordenar les idees, a fer-me preguntes i a compartir reflexions. No pretenc donar lliçons; només oferir una mirada que convidi a pensar.
Els meus quatre nets em recorden cada dia que el futur no és una idea abstracta: té noms i cognoms. Per això continuo aprenent, escrivint i implicant-me, dins les meves possibilitats, en aquells projectes que contribueixin a deixar-los una societat més justa, més lliure, més culta i un entorn més ben conservat.
Galeria de fotos
