Les ciutats són organismes vius que canvien amb el pas del temps, però a Olot encara hi perviuen relíquies que mantenen intacta la seva ànima. Són espais on la memòria es conserva gairebé sense voler, com si cada generació hi deixés una capa de record. Al parc Vell, l’espardenyeria de sota les voltes continua fidel al seu estil: la mestressa, els gats i aquell paper manuscrit penjat a la porta “Obro quan arribo i tanco quan surto” que et fa somriure en llegir-lo. Si enfiles per Sant Rafel, l’olor de matafaluga et recorda que hi ha aromes que són patrimoni. Sembla com si algú hagués flitat el carrer de bon matí, perquè el tortell i la coca de llardons de la fleca centenària continuen sent una promesa que no falla. A prop, el petit comerç d’electrodomèstics on el venedor apareix literalment d’entre olles i cassoles. Sempre sap què recomanar i, un cop fet el tracte, treu l’adhesiu fluorescent del preu i el clava al taulell, convertit en un autèntic mosaic d’etiquetes. Un dia li vaig proposar d’ajudar-lo a netejar-ho i, amb un somriure sorneguer, em va dir que no calia. Si girem cap a la dreta, la pastisseria de renom, fidel al seu ritme matinal, especialment quan hi ha enterraments a Sant Esteve de persones il·lustres. I les llibreries mereixen un capítol a part: la veterana, amb cinquanta anys de trajectòria, i una nova aposta a la plaça del Mig que impulsa la cultura lúdica i literària. Darrere l’església, molts recordaran la botiga de llaminadures que endolcia els col·legials del Cor de Maria. Hi compràvem deu pegues dolces a una pesseta per sucar al sideral sota la tapa del pupitre. Ara és una botiga d’artesania igualment acollidora. A prop, la sabateria centenària que ha calçat generacions. De jove em feia vergonya demanar un 39; ara que faig un 41, és el número que vola més ràpid entre la jovenalla. A la plaça de l’Àngel, una pastisseria ha sabut renovar-se sense oblidar el gest antic de lligar les postres amb el fil i fer-hi un llacet al capdamunt. Sempre m’havia semblat una dansa de mans elegantíssima. A la plaça Major, la merceria s’ha anat adaptant entre els productes per als cosidors i els petits objectes de regal. Carrer avall, una espardenyeria que ha sabut revifar l’ofici i preservar armaris i taulells d’època. Segur que em deixo comerços que han estat referents. El catàleg és llarg. Un altre dia, si voleu, parlarem de les noves necessitats que també reclamen el seu espai.
Allò que encara ens fa poble. Opinió El Punt Avui. 30 gener 2026 2.00 h
