Entre la terra i el mar, Portlligat-Cap de Creus (divendres 12 d’abril del 2019)

Amb la colla Fent camí decidim sortir a les 7:00 del matí en lloc de les 8:00, hora habitual, necessitem una hora ben bona de trajecte en cotxe; algun banquer ja arrufa el nas en haver-se llevat tan aviat. Ens trobem al pàrquing de Consum: en Narcís, en Francesc, en Josep R., en Quim, en Miquel, en Jordi i jo mateixa, avui som set i ens repartim en dos cotxes.

Després d’intenses giravoltes arribem a Cadaqués, no fa un dia massa clar però sí un xic ventós ben propi de la zona. Deixem el poble a la dreta i en cotxe ens anem enfilant en direcció a Portlligat, però ens despistem i ens veiem obligats a girar perquè ens hem passat de molt el punt de sortida; gairebé fem l’escursió “a cavall”. Aparquem el cotxe en un terreny habilitat per aparcament davant de l’ermita de Sant Baldiri.

L’ermita de Sant Baldiri serà el nostre punt d’arrancada, en deixem constància fent-nos un retrat de la colla, ben frescos de bon matí. Val a dir que és una ermita menuda, blanca i bofona, construïda el 1702, i que originàriament estava dedicada a Sant Abdó i Sant Senén. Tot seguit avancem per la carretera en direcció a Portlligat, passem pel davant de la casa-museu de Salvador Dalí i travessem la platja petita de Portlligat. Els mòbils es posen en moviment i capten l’aixecada del dia, les barques i la mar calmada. Seguim carretera amunt en direcció a la platja de s’Alquieria Petita, desviant-nos de la carretera asfaltada que va al Cap de Creus i ens enfilem per carrers encimentats d’incipients urbanitzacions fins a trobar les marques verdes i taronges, el camí baixa cap al rec des Jonquet, el travessem i anem a sortir a la carretera que seguim uns dos-cents metres fins que a mà dreta, al costat de la tanca d’una finca, retrobem el camí de Cap de Creus. Unes indicacions ens mostren la ruta: de la Platja de Sant Lluís, Cala Guillola, Cala Jugadora i Cap de Creus. No sé per qui motiu, confonia aquest itinerari amb el de Cadaqués-Roses i a mida que anàvem avançant deixàvem els accessos a les cales, em semblava que havíem de costejar i frisava pensant que no era el camí correcte;  en Francesc m’insistia que ja anàvem bé, que només hi havia aquesta ruta. Fins que vam trobar una bifurcació en el camí no em vaig adonar que havíem de baixar i que retornaríem pel camí de dalt de les vinyes, finalment vaig reconèixer el trajecte i vaig donar la raó a n’en Francesc. Seguim sempre arran de costa amb un cert desnivell. L’itinerari transcorre per un terreny rocós que fa contínues pujades i baixades per salvar petits torrents, enmig de parets seques força malmeses. La vegetació és típicament mediterrània, hi destaca el cap d’ase, cabeçuda, tomaní, tomanyí o timosa en rossellonés (Lavandula stoechas), un petit arbust florit de color lila preciós enmig d’un entorn rocallós. I l’argelaga, un arbust molt espinós que dona al recorregut un color groc preciós.

 

Va començant a ser hora d’esmorzar i fem aturada a la Cala Jugadora. Una pintada ens indica que es tracta d’una platja nudista i fem broma amb el “postureo” ja que anem massa abrigats per complir amb el requisit. Després de recuperar l’energia que ens faltava per a encarar l’últim tram, ens tornem a enfilar fins al camí empedrat que ens porta a trobar la carretera de sota mateix del Cap de Creus. Però, per evitar l’últim tram de carretera (un indicador ens   assenyala 5′), a mà dreta en surt un camí pedregós que ens portarà al mateix far tot fent una volta que correspon a l’itinerari 15 de la Xarxa d’itineraris del Parc Natural de Cap de Creus. Alguns en veu alta i amb sornegueria comenten que estem “fent temps”. Comencem a enfilar-nos per una zona rocallosa, foradada i escarpada, degut a l’erosió del mar i del vent, que ens transporta a un ambient feréstec. La meva intenció era donar la volta sencera però hi va haver un moment en què en Jordi em va dir que ja podíem recular. Per sort, en Josep em va veure que la reculada no em satisfeia i em va donar “carta lliure” per seguir enfilant-nos per gaudir d’un espectacle geològic i paisatgístic a tocar a mar. Les roques d’esquistos són autèntiques escultures i els penya-segats cantelluts configuren un paisatge inhòspit i atractiu alhora. Per un moment tens la sensació de trepitjar un altre planeta. Passem per la cova de s’Infern, forat fet per l’erosió del mar en aquesta zona rocallosa, i ens anem enfilant resseguint tot el cap sortint, aquí podem observar com la vegetació retallada a la mateixa alçada s’adapta a les condicions extremes del vent, la sequera i la salinitat. Quan treiem el cap a l’extrem del darrer contrafort pirinenc de la Mediterrània, ens bufa una tramuntana que gairebé se’ns emporta. Llegim una placa que recorda el lloc on durant 17 anys va estar el fals far que es va construir per a la pel·lícuka “La llum de la fi del món“(The Light at the Edge of the World, 1971) i va ser enderrocat el 1998.

Reprenem la tornada que serà molt més directa i ràpida que l’anada ja que evitem els trams més lents. Sortim per un camí empedrat que baixa per darrera del restaurant i que arriba fins a la carretera. Al arribar al talús girem a l’esquerra per prendre el camí pel que havíem vingut. Al deixar el camí vell no baixem per la platja Guillola sinó que seguim la pista forestal on tenim el cotxe. Un canvi ràpid de botes i samarreta, perquè la gana ja apreta, una volteta turística en cotxe pels petits carrers de Cadaqués és, innegablement, un excel.lent fi de ruta.

Dinem a Ca l’Alba, un bar-restaurant a l’entrada de Cadaqués i que és del tot recomanable per la relació de cuina casolana i preu. Hem compartit paella per parelles i el més afortunat ha estat en Quim, ja que estava assegut estratègicament davant de d’en Miquel i en Josep que per diferents motius no tasten el peix, només l’arròs. Ja tenim informació interessant per altres àpats!.

L’excursió de Portlligat-Cap de Creus-Portlligat ha estat una ruta meravellosa i tot un plaer de contrastos.

FITXA TÈCNICA:

• Ruta parcialment circular
• Dificultat: Moderada
• Velocitat mitjana: 3,8 Km/h
• Desnivell: 574 m
• Altitud màxima: 85 m
• Temps en moviment: 3h 52 min.

ANÈCDOTA: Hi ha una foto molt curiosa d’un moment del recorregut, quan els dic que amaguin les panxes i es facin cap a un costat i altre perquè surtin tots a la foto. Doncs en Jordi, per efecte òptic, està al darrera de tot i sembla posat dintre la motxil·la d’en Narcís. Molt divertida!