FORMACIÓ INTERGENERACIONAL (Col·laboració La Comarca núm. 1982 de 17 d’abril)

Dijous passat 4 d’abril, el grup Uned Sènior del curs “Coneguem el nostre entorn” van fer una sortida diferent, l’objectiu va ser conèixer el poble de Riudaura acompanyats dels infants de cinquè de primària de l’escola. El motiu d’escriure aquestes ratlles és perquè estic convençuda que la iniciativa d’apropar i intercanviar el coneixement intergeneracional té un valor incalculable.  El fet de relacionar la saviesa, l’experiència, les vivències adquirides al llarg dels anys i la inquietud d’aprendre de la gent gran combina perfectament amb la innocència i frescor, la innovació, l’oratòria, la motivació dels més joves, generant una força pedagògica que afavoreix ambdues generacions. El que en biologia evolutiva s’anomena cooperació, quan els comportaments dels organismes són beneficiosos per a altres membres de la mateixa espècie. I de la naturalesa n’hem d’aprendre molt. El cas és que  la iniciativa va sorgir d’en Jordi Espadalé, professor del curs sènior, i de la direcció de l’Escola Lluís Castells de Riudaura, l’Alba Bartrina.  Una vegada posats d’acord, l’itinerari es va iniciar amb la visita a l’escola just en arribar al poble de Riudaura, els estudiants sènior van observar una escola àmplia, en un entorn privilegiat i amb una metodologia que no tenia res a veure amb la seva escolaritat.  El treball del Projecte Àlber demana unes aules preparades i interconnectades i entre d’altres aspectes, parteix de situacions quotidianes dels nens per aconseguir les competències; l’alumnat és el protagonista del procés d’ensenyament-aprenentatge i els mestres en fan el guiatge.

Moment de la visita al poble de Riudaura

La ruta pel poble va anar a càrrec dels mateixos infants que s’aturaven en els llocs més emblemàtics de la vila per explicar la història del poble, els noms dels carrers i places que constitueixen un retrat de la realitat social d’un país, les tradicions com el ball del gambeto… Realment, la vintena de sèniors van quedar meravellats de l’actitud desinhibida que mostraven els petits, del nivell d’oratòria amb fluidesa i seguretat, de com s’havien documentat, de la informació encertada que els transmetien.

Tot plegat ens mostra com una activitat que podia haver estat unidireccional i guiada per un adult, esdevé més creativa i didàctica, aportant uns valors afegits com aprendre a relacionar-se, escoltar-se, respectar-se… promovent relacions intergeneracionals per connectar gent gran amb gent jove, per aprendre uns dels altres, per compartir i solidaritzar-se mútuament.

Són moltes les possibilitats que dona la cooperació entre individus de diferents edats, potenciem-les i exportem experiències d’aquesta mena a d’altres àmbits de la ciutat ja que és un dels eixos transversals de l’anomenada ciutat educadora.

Els alumnes de 5è de Primària guiant als estudiants sèniors

Marta Mallarach

Pedagoga i coordinadora d’Uned Sènior