Premis Recerca Jove 2018 per a dues exalumnes del Bosc de la Coma, actualment universitàries.

El Premi INEFC (Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya) al treball ” L’esport a les teves mans” de l’alumna Martina Cots Costa, atenent a criteris de qualitat i temàtica adient que es recull a les bases i a la convocatòria per aquests premis. La professora Pilar Berga ha tutoritzat aquest treball.

I un dels Premis Recerca Jove per fomentar l’esperit científic del jovent al treball “Viatge al centre de l’amor” de l’alumna Laia Danés Ferran. La tutorització ha estat a càrrec de la professora Marta Mallarach.

• El treball de la Martina té per objectiu determinar si existeix una relació entre la llargada dels dits índex i anul·lar i les habilitats físiques d’una persona, I el planteja partint de la hipòtesi de Manning, que sosté que la ràtio resultant de dividir la llargada d’aquests dos dits és deguda a l’exposició hormonal del fetus durant el primer trimestre de gestació.

Seguint aquest fil conductor, ha volgut esbrinar si existeix alguna relació entre la ràtio digital i les diferents habilitats físiques que pot desenvolupar una persona.

Seguint el mètode científic, la Martina ha treballat amb una mostra de 86 alumnes dels dos sexes i de dues edats diferents,14 i 16 anys. Els resultats demostren que existeix una correlació lineal significativa entre R2D:4D (2D: dit índex, 4D:dit anul·lar) i la flexibilitat, tant en dones com en homes,  però no es dóna tan significativament en cap altra habilitat. També quedà demostrada una alta correlació entre pràctica d’esport i habilitat física en totes les habilitats excepte en la flexibilitat.

En conclusió, aquest estudi constata que  la condició física ve més determinada per la pràctica de l’esport en totes les habilitats excepte en la flexibilitat, i que aquesta darrera pot ésser estimada per l’estudi de R2D:4D.

• El treball de la Laia estudia els aspectes biològics i fisiològics de l’enamorament; quines àrees cerebrals hi actuen, quins neurotransmissors i neurohormones són els encarregats d’aquest procés, les diferències anatòmiques principals entre home i dona i homosexual-heterosexual (sobretot pel que fa el cervell). És a dir, mitjançant la introspecció a l’interior del nostre cos, intenta explicar i entendre l’enamorament des d’un punt de vista bioquímic i donar una explicació als símptomes més comuns. Aquesta part de treball empíric el contrasta mitjançant entrevistes amb científics reconeguts en aquest àmbit com són el Dr. Esteban Cañamares i el Dr. David Bueno.

Pel que fa a la part pràctica, el seu objectiu principal és saber com es viu l’enamorament entre els adolescents en funció de l’edat. I completa el treball comparant els resultats amb l’edat adulta (40-65 anys) i la vellesa (a partir de 65). Per tal dur a terme aquest estudi utilitza com a eina l’enquesta de la “Passionate Love Scale” (PLS) utiitzada per la Dra. Helen Fisher.

De l’estudi se’n desprèn que el grau d’enamorament no varia en els diferents grups d’edat i tampoc existeixen diferències entre homes i dones. L’explicació és biològica i genètica, doncs els humans no som tan diferents biològicament els uns dels altres.

La meva felicitació més sincera a aquestes dues estudiants que han mostrat dues aptitudes bàsiques en la recerca: esforç i inquietud. Enhorabona Martina i Laia, ha estat un plaer tenir-vos d’alumnes a l’INS Bosc de la Coma.

Marta