Llegeixo a l’Info_Garrotxa que, enmig de les festes d’estiu, els concerts i els viatges, l’Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols anuncia la reducció de 4 a 3 educadores a l’Escola Bressol Petits Pescallunes. Em crida l’atenció aquesta notícia per dos motius: com a mestra i per la relació personal que tinc amb aquest municipi, on vaig tenir l’oportunitat d’ensenyar a nedar els més petits durant uns estius. Bé, més aviat els vaig ensenyar a xipollejar i a travessar la piscina de manera autònoma. Però ara, amb aquesta notícia, el meu pensament se’n va directament a la feina que realitzen les educadores implicades en el projecte educatiu.
El primer que hauríem de tenir clar tots és que les Escoles Bressol o Llars d’Infants ja no són simples “guarderies”, malgrat que sembla que el govern municipal vol recuperar aquest concepte de caràcter assistencial, allunyat de les necessitats educatives dels infants. L’educació infantil és una etapa fonamental en el desenvolupament dels nens, i cal que es reconegui com a tal, amb un projecte pedagògic clar i especialitzat, més enllà de la simple cura. Entenc que els pressupostos municipals són limitats i que les decisions econòmiques han de tenir en compte moltes variables. Tanmateix, cal recordar que invertir en l’educació és invertir en el futur. L’escola bressol és més que un lloc de cura; és un espai d’aprenentatge on els infants, a través d’activitats senzilles però fonamentals, comencen a desenvolupar les seves habilitats cognitives, emocionals i socials. Per això, el treball d’un equip d’educadores especialitzades és essencial per garantir que aquesta etapa educativa sigui de qualitat.
La Comissió Europea recomana ràtios molt més baixes que les que actualment es compleixen a Sant Feliu de Pallerols i a la resta de Catalunya. Segons la normativa europea, la ràtio per a menors d’un any hauria de ser de quatre infants per cada educador, mentre que a Catalunya és de vuit. En el cas d’infants de dos anys, la recomanació és de vuit, però a Sant Feliu de Pallerols es permet una ràtio de 20 nens. Aquesta distància entre la realitat local i la normativa internacional és molt significativa i difícil de justificar quan es tracta de l’educació dels més petits. A Sant Feliu de Pallerols s’està complint legalment les ràtios catalanes, però no es té en compte la diversitat de les necessitats educatives dels infants.
Amb la retallada de l’Ajuntament, l’escola s’ha vist obligada a reorganitzar els grups, creant només dos espais mixtes per al curs 2025-2026. Això suposa un desajust en les necessitats educatives dels infants. El grup de grans, amb 13 infants, inclourà nens amb una gran diversitat de capacitats motrius i necessitats educatives, com alguns que encara no caminen. D’altra banda, el grup de petits estarà format per només vuit infants, que inclouran nens nascuts el 2024, 2025 i els que puguin néixer el 2026. Aquesta distribució, amb la reducció d’una educadora, generarà problemes d’espai i material, i no permetrà garantir l’atenció individualitzada que cada infant necessita. A més, els infants més grans no podran passar al grup de 13 si aquest ja està complet, limitant l’entrada d’altres infants, especialment els de famílies que desitgin incorporar-se al grup gran. En resum, aquesta retallada compromet greument la qualitat educativa, minvant les oportunitats per a un desenvolupament adequat per a cada nen. A la pràctica, això implica que nens amb ritmes de desenvolupament tan diferents s’acabin agrupant en el mateix espai. Els nens de 2 anys són més dependents emocionalment i necessiten temps per establir vincles de confiança amb les educadores. Els de 3 anys, en canvi, comencen a relacionar-se de manera més activa amb els altres nens, compartint joguines i participant en activitats de grup. Aquesta diferenciació, encara que sembli subtil, és crucial per al creixement personal i necessita ser considerada per dissenyar un espai adequat a cada etapa. A més, cal tenir en compte les capacitats lingüístiques: als dos anys, els nens comencen a desenvolupar el llenguatge, però no poden seguir instruccions complexes. En canvi, els de tres anys ja poden mantenir converses senzilles i comprendre instruccions més elaborades. Una educadora ha de poder adaptar les seves estratègies d’ensenyament per estimular el llenguatge segons les necessitats de cada nen, cosa que resulta molt difícil en un grup tan divers.
Els exemples podrien continuar, i és que la diferència entre les necessitats dels nens de dos i tres anys és tan gran que resulta difícil, si no impossible, que una sola educadora pugui cobrir-les adequadament dins d’un mateix grup. Si afegim a això la possible presència de nens amb necessitats educatives especials o la matrícula viva, la situació es complica encara més. Així doncs, el que sembla una decisió econòmica a curt termini, pot acabar posant en perill la qualitat educativa a llarg termini.
Com a pedagoga i mestra, crec fermament que la infància és una etapa fonamental per al desenvolupament de les capacitats individuals de cada nen. Per això, demanaria a l’Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols que escoltés les famílies i reconsiderés aquesta mesura. La reducció de plantilla a l’Escola Bressol Petits Pescallunes pot afectar de manera irreparable la qualitat educativa que s’havia aconseguit amb tant d’esforç. Potser la situació econòmica exigeix ajustos, però seria més encertat redirigir aquests recursos de manera que no es perdi la formació de primer nivell de la qual s’ha enorgullit tant les famílies i el municipi. Les escoles bressol públiques, per més que siguin deficitàries, són un servei de qualitat que qualsevol ajuntament ha d’oferir a la població.