Ja m’ho deia la meva àvia: “Ets una mallerenga”.
Doncs sí, la necessitat d’expressar-me m’ha dut fins aquí. Sigueu benvinguts a aquest ecosistema virtual.
EL PER QUÈ DE MALLERENGA
Els webmasters em van proposar de tenir un nickname al blog, un nom de fantasia com la «carta de presentació», la primera cara que mostraria a les altres persones a Internet. Aclarit doncs aquest primer concepte, em van demanar quin era després l’objectiu principal del blog. Ras i curt:
– expressar a través del llenguatge escrit tot allò que em ronda pel cap de temes ben diversos, tot posant ordre al pensament.
Necessitava així un nom amb el qual m’identifiqués i després d’analitzar l’inici del meu nom i dels dos cognoms: MArta MAllarach MAcias, la síl.lababa coincident és MA + LLEnguatge com a eina d’expressió em van proposar MALLERENGA.
Mallerenga? – vaig dir jo!
D’entrada, em va fer gràcia, ho haig de reconèixer, perquè em va recordar l’expessió en to carinyós «Ets una mallerenga» que em deia la meva àvia, cansada de sentir-me xerrar. Llavors, després de consultar-ho amb el coixí, vaig considerar que em podia identificar prou bé amb la mallerenga carbonera (Parus major), la més gran de les mallerengues, inconfusible per la «corbata negra» sobre el color groc del pit. Viu als boscos, en camps de fruiters i també als parcs i jardins de les ciutats. Li agrada penjar-se en postures acrobàtiques, pel terra es mou àgilment i quan vola ho fa de manera ondulada.
ÚLTIMS ARTICLES
Llarga vida al pessebre!
De petita, una de les coses que més il·lusió em feia era desembolicar les figures del pessebre. Buscàvem al rebost la capsa, sempre la mateixa, retolada amb unes lletres grans escrites a mà, “Figures del pessebre”. Ja la teníem, un Nadal més. Ens asseiem a terra al...
Viure amb l’àvia, model de vida
El Punt Avui OPINIÓ 30 novembre 2022 La meva àvia, amb quinze germans, no va tenir estudis però era una dona de valors, feinera i de casa. Cap al capvespre, quan començava a enfosquir, ens botzinava sempre el mateix, “Apagueu lladres”, i nosaltres corríem pel passadís...
“Ensenya’m la llengua”
EL PUNT AVUI OPINIÓ 2 novembre 2022 Aquell dia vaig decidir anar a urgències, el dolor era intens i punyent i alhora desconegut en el meu repertori de diagnosi sanitària. Quan estava estirada al box de l’hospital comarcal va treure el cap a la porta una dona alta,...
Respirem i celebrem la vida
El Punt Avui OPINIÓ 24 de setembre de 2022 En determinats períodes de la meva vida he practicat ioga. Un dels mestres m’havia dit que l’exercici primordial de la seva pràctica és estirar l’estora a terra, en el sentit de mostrar voluntat per posar-te a practicar. Com...
El ‘Gran hermano’ estiuenc (El Punt Avui)
LES DOLOMITES (Alta Via 1)
Tresc de 4 dies per les Dolomites L’excursió que hem triat per aquest estiu ens portarà del llac de Braies a Cortina d’Ampezzo tot seguint el tram nord de l’Alta Via 1. Aquest és un dels trescs més populars d’Europa que recorre les Dolomites de Nord a Sud i que es pot...
Temps era temps… (El Punt Avui OPINIÓ 10 agost 2022)
Com la muntanya, el mar és un dels meus espais de llibertat. Les dues modalitats em traslladen a un contacte estret amb la natura i em fan sentir viva. Amb els germans vam aprendre de ben petits els principis de flotació a les gorgues de Llocalou (Vall de Bianya) quan...
‘Persona non grata’. (Opinió El Punt Avui 13 juliol 2022)
Del llatí, persona que no és benvinguda i que és declarada inacceptable. Així consideren la majoria dels instituts gironins el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray. En escoltar les primeres declaracions del conseller vaig pensar que no venia del món de la...
UN TASTET DE FORMENTERA (del 2 al 6 de juny de 2022)
Aquesta escapada estava in mente des de feia un any quan la Lídia ens la va proposar, professora de Pilates +, que té una caseta illenca enmig d’un bosc que convida a la pau i tranquil·litat pròpia d’aquesta època pre-estiuenca, encara no envaïda massivament pels...
Marta
Mallarach
Macias
Sóc pedagoga de formació, professora de biologia per vocació i escriptora d’opinió per necessitat. La curiositat és el fil conductor de la meva vida i m’acompanya en tot allò que faig. M’apassiona la meva feina, fins al punt que sovint converteixo qualsevol fet quotidià en una oportunitat per aprendre, reflexionar o iniciar una conversa.
Observo la societat amb mirada crítica i m’agrada participar en els debats que ens interpel·len com a ciutadans. Expresso la meva opinió amb llibertat, transparència i respecte, convençuda que el diàleg només és enriquidor quan s’alimenta d’arguments i d’esperit crític. Amb els anys he après que tenir criteri no consisteix a tenir sempre la raó, sinó a conservar la curiositat, escoltar, contrastar idees i continuar aprenent.
M’identifico plenament amb les paraules d’Einstein: «No tinc cap talent especial. Només sóc apassionadament curiosa». Aquesta curiositat m’ha portat a explorar àmbits diversos, des de la pedagogia fins a la tecnologia, sempre amb la voluntat de comprendre millor el món i compartir el coneixement. En plena era de la intel·ligència artificial, continuo defensant el valor insubstituïble del pensament crític, de la cultura i de les persones.
Al llarg de la meva trajectòria professional he format part d’equips directius, he assumit responsabilitats de coordinació i he col·laborat en projectes d’innovació educativa. El meu treball d’investigació Infoxicació a la Xarxa. Com cerca i gestiona la informació en aquest ecosistema l’alumnat d’ESO? I els docents com actuem? va ser reconegut amb el XXXVIII Premi Baldiri Reixac (2015-2016), en la categoria de mestres.
Entenc la innovació educativa com una transformació que va molt més enllà de la tecnologia. Implica repensar el paper del professorat, les metodologies, els espais d’aprenentatge, els valors i la participació de tota la comunitat educativa. Els reptes actuals ens exigeixen formar persones capaces de pensar amb autonomia, discernir amb criteri i actuar amb responsabilitat.
M’interessen l’educació, la cultura, el medi ambient i tots aquells aspectes que contribueixen a millorar la societat. Escric perquè m’ajuda a ordenar les idees, a fer-me preguntes i a compartir reflexions. No pretenc donar lliçons; només oferir una mirada que convidi a pensar.
Els meus quatre nets em recorden cada dia que el futur no és una idea abstracta: té noms i cognoms. Per això continuo aprenent, escrivint i implicant-me, dins les meves possibilitats, en aquells projectes que contribueixin a deixar-los una societat més justa, més lliure, més culta i un entorn més ben conservat.
Galeria de fotos
