Ja m’ho deia la meva àvia: “Ets una mallerenga”.

Doncs sí, la necessitat d’expressar-me m’ha dut fins aquí. Sigueu benvinguts a aquest ecosistema virtual.

EL PER QUÈ DE MALLERENGA

Els webmasters em van proposar de tenir un nickname al blog, un nom de fantasia com la «carta de presentació», la primera cara que mostraria a les altres persones a Internet. Aclarit doncs aquest primer concepte, em van demanar quin era després l’objectiu principal del blog. Ras i curt:

– expressar a través del llenguatge escrit tot allò que em ronda pel cap de temes ben diversos, tot posant ordre al pensament.

Necessitava així un nom amb el qual m’identifiqués i després d’analitzar l’inici del meu nom i dels dos cognoms: MArta MAllarach MAcias, la síl.lababa coincident és MA + LLEnguatge com a eina d’expressió em van proposar MALLERENGA.

Mallerenga? – vaig dir jo!

D’entrada, em va fer gràcia, ho haig de reconèixer, perquè em va recordar l’expessió en to carinyós «Ets una mallerenga» que em deia la meva àvia, cansada de sentir-me xerrar. Llavors, després de consultar-ho amb el coixí, vaig considerar que em podia identificar prou bé amb la mallerenga carbonera (Parus major), la més gran de les mallerengues, inconfusible per la «corbata negra» sobre el color groc del pit. Viu als boscos, en camps de fruiters i també als parcs i jardins de les ciutats. Li agrada penjar-se en postures acrobàtiques, pel terra es mou àgilment i quan vola ho fa de manera ondulada.

ÚLTIMS ARTICLES

De la palma a la maleta.          Opinió al Punt Avui del 4 d’abril del 2026

De la palma a la maleta. Opinió al Punt Avui del 4 d’abril del 2026

La Setmana Santa actual s’ha convertit en una oportunitat d’escapada. La nova litúrgia és la reserva i l’agenda plena Diumenge de Rams. Sortíem de casa amb la palma –treballada amb filigranes– ben alta o arrossegant-la pels carrers, i amb el ram d’olivera o de llorer...

Hem perdut els ‘modus’?       Opinió Punt Avui 27 febrer 2026 2.00 h

Hem perdut els ‘modus’? Opinió Punt Avui 27 febrer 2026 2.00 h

Entrant a l’ascensor, érem quatre. Silenci sepulcral. Ni un “bon dia”, ni una mirada còmplice d’aquelles que abans eren gairebé automàtiques. Només el reflex fred dels mòbils il·luminant cares absortes. Hem perdut els modus?, com diem per la Garrotxa. Expressió...

SEPI in memoriam

SEPI in memoriam

Quan la mort t’atrapa Era una mort anunciada, un temps afegit, un patiment accelerat. No hi va haver sorpresa, només una acceptació silenciosa. Ho vam saber quan la Sepi (la Concepció) ens va dir: «Tinc l’ELA», amb aquella naturalitat seva, com si et digués el títol...

Allò que encara ens fa poble.    Opinió El Punt Avui. 30 gener 2026 2.00 h

Allò que encara ens fa poble. Opinió El Punt Avui. 30 gener 2026 2.00 h

Les ciutats són organismes vius que canvien amb el pas del temps, però a Olot encara hi perviuen relíquies que mantenen intacta la seva ànima. Són espais on la memòria es conserva gairebé sense voler, com si cada generació hi deixés una capa de record. Al parc Vell,...

Joguines massa llestes. Opinió El Punt Avui, 27 desembre 2025 2.00 h

Joguines massa llestes. Opinió El Punt Avui, 27 desembre 2025 2.00 h

Tarda d’estiu. Una plaça buida. Un nebot estrena un cotxe de joguina amb comandament. Cap perill. El meu germà ens diu: “Vaig a veure si se’n surt.” Des del balcó miràvem l’escena, enriolats, pare i fill compartint aquell primer moment; fins i tot vam apostar quant...

Joan Fluvià in memoriam          30 de març de 2025

Joan Fluvià in memoriam 30 de març de 2025

Avui feies la Marxa dels Hostalets d’en Bas. Ens hi havies convidat, com sempre, amb aquell entusiasme tranquil que arrossegaves sense cridar. Era la teva vall, el teu paisatge estimat, i caminar-hi amb tu era com obrir un llibre antic, ple d’anècdotes, noms oblidats...

RUTA DE PUIG D’AFROU o PUIGDEFROU (La Cellera de Ter)

RUTA DE PUIG D’AFROU o PUIGDEFROU (La Cellera de Ter)

Divendres, 30 de desembre de 2022. Sembla que els àpats, els torrons i les obligacions han fet desistir a molts caminaires a participar en la darrera sortida de l’any del grup “Fent Camí”. Hem estat vuit els afortunats, si es pot dir així: L’Alfred, en Francesc, en...

Llarga vida al pessebre!

Llarga vida al pessebre!

De petita, una de les coses que més il·lusió em feia era desembolicar les figures del pessebre. Buscàvem al rebost la capsa, sempre la mateixa, retolada amb unes lletres grans escrites a mà, “Figures del pessebre”. Ja la teníem, un Nadal més. Ens asseiem a terra al...

Marta
Mallarach
Macias

Sóc pedagoga de formació, professora de biologia per vocació i escriptora d’opinió per necessitat. La curiositat és el fil conductor de la meva vida i m’acompanya en tot allò que faig. M’apassiona la meva feina, fins al punt que sovint converteixo qualsevol fet quotidià en una oportunitat per aprendre, reflexionar o iniciar una conversa.

Observo la societat amb mirada crítica i m’agrada participar en els debats que ens interpel·len com a ciutadans. Expresso la meva opinió amb llibertat, transparència i respecte, convençuda que el diàleg només és enriquidor quan s’alimenta d’arguments i d’esperit crític. Amb els anys he après que tenir criteri no consisteix a tenir sempre la raó, sinó a conservar la curiositat, escoltar, contrastar idees i continuar aprenent.

M’identifico plenament amb les paraules d’Einstein: «No tinc cap talent especial. Només sóc apassionadament curiosa». Aquesta curiositat m’ha portat a explorar àmbits diversos, des de la pedagogia fins a la tecnologia, sempre amb la voluntat de comprendre millor el món i compartir el coneixement. En plena era de la intel·ligència artificial, continuo defensant el valor insubstituïble del pensament crític, de la cultura i de les persones.

Al llarg de la meva trajectòria professional he format part d’equips directius, he assumit responsabilitats de coordinació i he col·laborat en projectes d’innovació educativa. El meu treball d’investigació Infoxicació a la Xarxa. Com cerca i gestiona la informació en aquest ecosistema l’alumnat d’ESO? I els docents com actuem? va ser reconegut amb el XXXVIII Premi Baldiri Reixac (2015-2016), en la categoria de mestres.

Entenc la innovació educativa com una transformació que va molt més enllà de la tecnologia. Implica repensar el paper del professorat, les metodologies, els espais d’aprenentatge, els valors i la participació de tota la comunitat educativa. Els reptes actuals ens exigeixen formar persones capaces de pensar amb autonomia, discernir amb criteri i actuar amb responsabilitat.

M’interessen l’educació, la cultura, el medi ambient i tots aquells aspectes que contribueixen a millorar la societat. Escric perquè m’ajuda a ordenar les idees, a fer-me preguntes i a compartir reflexions. No pretenc donar lliçons; només oferir una mirada que convidi a pensar.

Els meus quatre nets em recorden cada dia que el futur no és una idea abstracta: té noms i cognoms. Per això continuo aprenent, escrivint i implicant-me, dins les meves possibilitats, en aquells projectes que contribueixin a deixar-los una societat més justa, més lliure, més culta i un entorn més ben conservat.

Galeria de fotos

Últims Instagrams & Twets