Puig d’Arques, el sostre del Baix Empordà (Les Gavarres)

SURO XATO Té una alçada de 14’5 metres i copa de 30 metres de diámetre.

Els divendres a la tarda és quan consensuem l’excursió del dissabte. La Mª Àngels és la responsable de buscar el cim i ens envia la proposta per WhatsApp i, llavors, fem els oportuns suggeriments: que si és massa llarga, que tinc convidats, que estic engripada…, però no s’hi val a badar perquè la noia és d’aquelles que s’entesta a no repetir cap cim, i això vol dir que et posa entre l’espasa i  la paret; sí com diuen els esportistes: pressió. Si aquell dia no surts, difícilment el podràs fer amb la colla “Enkara hi som”. D’alguna manera fa que t’hi rumiïs i no desisteixis fàcilment.

El cas és que ahir, preveient la ventarulla aponentada d’avui, decidís anar cap a les Gavarres. El nostre objectiu era Puig d’Arques (527m)  al massís de Les Gavarres (Baix Empordà). I l’hem encertada, un dia tranquil i meravellós que us vull explicar pel ventall de possibilitats culturals. Hem deixat el cotxe a Romanyà de la Selva i hem donat un tomb pel nucli on Mercè Rodoreda va viure els últims anys de la seva vida després de retornar de l’exili, on els paisatges i l’entorn li van servir d’inspiració per algunes de les darreres obres: Mirall trencat, Viatges i flors i Quanta, quanta guerra…

Mentre fèiem camí per assolir els quasi 500 metres de desnivell, hem pogut observar la meravellosa vegetació, els boscos d’alzines sureres, el roure martinenc i un preciós sotabosc atapeït amb una gran quantitat d’arbustos:marfull, llentiscle, cirerer d’arboç, arç blanc, bruc…  Un plaer per la vista i per l’olfacte!.

Hem compartit ruta amb nombrosos ciclistes, sembla ser que hi ha bones rutes de BTT. Primer ens hem enfilat al turó bessó, el puig de la Gavarra o puig Gavarres, que de fet és on hi ha el punt geodèsic (el punt més elevat d’aquesta serra). Però de fet, no pot competir amb la talaia de Puig d’Arques, un mirador espectacular pel punt de vigilància contra incendis i  pel radar del Servei Meteorològic de Catalunya. Té unes vistes espectaculars, pots albirar les Gavarres i el Baix Empordà, des de La Bisbal d’Empordà a Calonge. I allà mateix, no té pèrdua el Dolmen (Sepulcre megalític construït al 2700 ­ 2200 a. C).

La tornada, ha estat una ruta de monuments megalítics de les Gavarres: Cova d’en Daina, Menhir de la Murtra, la Cista (del grec antic κίστη, cofre), petita tomba megalítica.

I no podem deixar de passar per davant del cementiri de Romanyà on hi ha enterrada Mercè Rodoreda. A l’entrada, el text que transcric m’ha emocionat:

Que m’enterrin on em mori. Tant me fa. El panteó de la família, el nínxol de la família… la cova dels esquelets… quina misèria, que petit, tot… I la mort amb la seva infinita grandesa et para el cor i et dóna a la terra, sigui d’on sigui. (…) Si l’ànima va pel cel, perduda, la vull entre estrelles, arrapada a la lluna com un gat rabiós”

Títol: Fulls de la Revista de Girona
Lloc i any d’edició: Girona, 2007

I abans de pujar el cotxe, no ens podíem perdre l’església de Sant Martí de Romanyà (s.X) i la creu del terme de Romanyà d’estil modernista.

Dolmen, sepulcre megalític

És un itinerari cultural deliciós per fer amb la família on s’hi barreja la història i l’arqueologia, la natura, la literatura…i el senderisme. Del tot recomanable, un cinc estrelles!