Vernet-Sant Martí del Canigó. 9 de març del 2019

 

Ens vam apuntar al Centre excursionista d’Olot (CEO) la Mª Àngels i jo mateixa; de fet, em va animar ella a inscriure’ns en aquesta ruta. Em va dir: probablement que nosaltres no la poguem fer amb el grup Jakisom perquè requereix una expertesa que nosaltres no tenim. Es tracta d’una ruta circular: Vernet, Puig de la Penya, Torre de Goà, Coll de Jou, riera de Cadí, Sant Martí del Canigó, Castell. Doncs som-hi, ens hi vam inscriure sense conèixer massa detalls.

Havíem de ser a les 7:00 del matí a l’aparcament de Consum, allà on queden la majoria de colles perquè és un bon espai de trobada tant per deixar-hi el cotxe com per la bona comunicació de sortida. No sabíem si disposaríem de suficients cotxes per compartir o hauríem d’anar-hi amb el nostre, però el dubte s’esvaeix quan se’ns apropa un jove, l’Aniol, i ens comenta que ens pot portar ell mateix. Sembla ser que havia d’anar al Pic de les Bruixes i al Comanegra i els seus companys van preferir fer una calçotada i el van deixar penjat; tenia ganes de caminar i es va apuntar al centre excursionista. Em vaig mirar el cotxe i vaig pensar que li convenia una neteja de vidres si volíem arribar a bon port; així que quan va aturar-se a la betzinera de les Tries, vaig assegurar la visibilitat. Doncs amb aquest jove, la Mª Àngels, la Maria (una senyora de 85 anys) i jo mateixa vam fer el trajecte fins al poble de Vernet; vam compartir rialles, converses de muntanyisme (la Maria ens explicava que va començar a caminar als 65 anys i que en poc temps va pujar uns 5000 m a l’Annapurna i les nostres cares canviaven per moments; l’Aniol mirava la Maria pel retrovisor amb barreja de perplexitat i admiració). 

Després de passar per Perpinyà, Prades, Vilafranca de Conflent i gaudir del paisatge amb els arbres fruiters florits i les cases agrupades amb la seva església i les restes de muralles, arribem a Vernet Les Bains (comarca nord-catalana de Conflent).

Aparquem a la mateixa població i el camí s’agafa just als costat del Balneari, està molt ben indicat i els senyals grocs ens guien en tot el trajecte. La ruta supera un desnivell de 500 metres en poc més de 3 km. Anem ascendint fent ziga-zagues amb calma i fem algunes fotografies des d’unes roques on s’albira ja de lluny el poble de Vernet.
Arribats al Pic de la Penya, esmorzem i ens fem retrats amb l’estelada i la serralada del Canigó als fons. Tot seguit reprenem el camí en direcció a la Torre de Goà, una fortificació dels s. XIII-XIV situada sobre un replà rocós d’una gran visibilitat (1.264 m). Formava part del sistema de vigilància i alerta dels reis de Mallorca i feia d’enllaç a la zona de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà i comunicava amb Vilafranca de Conflent. Quan hi érem a tocar, en Quim Agusti va dir: mireu el Pic de la Dona i no ens el crèiem, ens semblava impossible veure el Ripollès des d’allà. Doncs sí, vam identificar les Crestes de Rojà, Bacivers, Serra Gallinera…tot un espectacle i la màgia de veure les “nostres” muntanyes des de l’altre vessant.

Després de fer una aturada per gaudir de la panoràmica de 360º vam reprendre la marxa en direcció cap a Sant Martí del Canigó, fent un gir com una mena de ferradura. Descendim del turó, alguns de quatre grapes, per passar el coll de Jou i la riera de Cadí.

Després de baixar seguint la llera del riu, ens hem de tornar enfilar per un bosc de castanyers, amb unes roques enormes que seran la base del monestir.

Sant Martí del Canigó és una abadia romànica fundada al segle X per Guifré II, besnét de Guifré el Pilós, comte de la Cerdanya i del Conflent, i pel seu germà Oliva, abat dels monestirs de Sant Miquel de Cuixà i Santa Maria de Ripoll. 

Si volem tenir una bona vista del conjunt de l’abadia, suspesa sobre el penya-segat rocós, és recomanable caminar 5 minuts més fins al mirador, tot seguint un sender que arrenca al costat mateix de les dependències i enfilar bosc amunt. Mentre un grup fèiem la visita guiada al monestir: el claustre, els capitells, la cripta i l’església, revivint la vida monacal i històrica, la resta ens saludaven des del mirador. La fantàstica fotografia d’en Pep Badosa permet apreciar tot el volum i la grandesa del monestir suspès a 1.094 m d’altitud, darrere d’un aflorament rocós del massís del Canigó. A mitja tarda hem retornat al punt d’origen, el poble de Vernet, descendint per la pista.

Ha estat una ruta 5* tant pel guiatge d’en Quim Agustí i els companys del CEO com per l’entorn i les panoràmiques que es podien apreciar en gairebé tot el camí. El Canigó ens ha acompanyat en tot moment.