Estany temporal d’Espolla i Salt de Martís: Caprici de dissabte 18/02/2017

Aquesta setmana la Mª Àngels ens va planificar la ruta amb un dia d’antel·lació (sorprenent!), el dijous ja ens va enunciar que havíem d’anar a veure uns salts d’aigua i la platja d’Espolla, que ho havia vist a l’Espai Terra i que només es veuria aquest cap de setmana. A la Mª Àngels sembla que se li acabi el món…però si ella ho diu, nosaltres som molt “cresentes” com deia la meva àvia i fem el que ens mana. Doncs feta la prèvia, hem arribat per la carretera de Banyoles a Figueres (GIP-5121) i a la dreta, hem deixat el cotxe a Usall, poble del municipi de Porqueres del que no n’havia sentit a parlar mai. L’ajuda d’una veïna de l’església parroquial de Sant Cristòfol, a qui segurament hem despertat, ens ha encaminat cap a l’estany d’Espolla. A pocs metres, una visió magnífica d’un estany fumejant per l’efecte dels primers raigs de sol transformant l’aigua en vapor. Els meus dits ja estaven neguitosos per prémer el botó i captar l’espai natural: els ànecs collverds, un agrupament d’agrons blancs, gripaus enmig dels camps enfangats, cards, canyissars, camps de conreu…

Agró blanc

Se’m fa difícil imaginar-me que aquest indret ens hagi passat desaparcebut quan hem voltat tant les comarques veïnes. Però avui ens ho ha explicat amb molt detall l’alcalde de Camós, en Josep Jordi Torrentà i la seva dona, la Paquita. Com que som extrovertides i curioses de mena, hem compartit la matinal amb la parella i ens han explicat un munt de curiositats d’aquest lloc tan emblemàtic de la comarca del Pla de l’Estany. Hem descobert que l’estany d’Espolla és temporal, que pot passar-se mesos i fins i tot anys, sense aigua presentant un aspecte de prat humit. Ens deia que perquè Espolla s’ompli, els aqüífers han d’estar carregats d’aigua i només quan la pressió d’aigua subterrània és molt forta arriba a omplir-se; ens hem fixat en una de les sorgències (brolladors) d’aigua subterrània que de forma misteriosa van omplint el Pla de Martís. Realment sorprenent que tota aquesta aigua que veiem ara mateix en el pla només s’ompli en època de fortes pluges, com un sobreeixidor natural de l’Estany de Banyoles esdevenint un estany temporal. Per això hi som!!! No hi podíem faltar a aquest espectacle de la natura. I hem anat caminant uns quilòmetres resseguint la riera i els camps sembrats de colza que ens ha portat al Saltant de Martís. Pel camí hem parlat amb en Josep, l’alcalde-guia, del “fet català”, del referèndum, de si hi arribarem, i si no hi arribem… i ens deia tot satisfet que per Camós no patíssim ;-).

I arribats al punt, un primer saltant d’aigua ja ens ha robat el cor, el saltant petit de Martís o d’Espolla, però quan hem arribat al saltant Gros…allò ha estat un E S P E C T A C L E!. Us deixo una imatge perquè us en feu una idea i opineu.

Cardos

              saltant Gros d’Espolla o Martís

Hem acabat la ruta d’Usall d’uns 11 Km acomiadant-nos de l’agradable companyia de la parella de Camós i hem rematat la jornada amb la pujada al Puig de Sant Martirià des d’on hem gaudit d’una bonica vista de l’estany.

Un altre matí ben aprofitat pels sentits!

NOTA D’INTERÈS FAUNÍSTIC: L’espai a més es molt interessant per la presència d’espècies animals adaptades a ambients inundables temporàniament com els triops, crustacis d’aigua dolça que els seus ous sobreviuen al dessecament, i en aquest estat de latència, pot succeir que siguin transportats per altres animals a grans distàncies, per la qual cosa poden tenir una distribució molt gran.