L’Estartit, Cap de la Barra, Cala Calella, Port Falaguer, Cala Pedrosa, Cala Ferriol, Base Loran, Cap de la Barra, L’Estartit. 

L’Estartit, Cap de la Barra, Cala Calella, Port Falaguer, Cala Pedrosa, Cala Ferriol, Base Loran, Cap de la Barra, L’Estartit.

8 d’abril de 2022

Havíem de fer l’anada a Marina proposada per en Pere Bassachs el divendres 1 d’abril si el temps ens hi acompanyava. En el grup de whatsapp, entre que veníem del canvi d’hora gens favorable i els informes meteorològics que preveien mal temps, en Jordi va proposar tres alternatives, pla A: Marina, pla B: Alta Garrotxa i pla C: ajornar la caminada. En Miquel Arau estava deprimit i pessimista i va començar a posar en alerta als caminaires argumentant que el terra seria moll, que amb la pluja que cauria a la nit no era recomanable… D’altres, com jo mateixa, vaig trucar en Pere per engrescar-lo però també em va dir el mateix, que era un sòl rocós i amb certa probabilitat de prendre mal. En Carles fent de mediador i prudent com és, ja es va desmarcar de la sortida. Vam anar doncs pel pla B, en Miquel seguia amb la mateixa tendència, “massa mollena”. En Jordi després de parlar amb en Ramon Bartrina i en Quim Faja, persones experimentades avalen que ja tenim una certa edat i que no cal córrer riscos i s’ajorna l’anhelada sortida pel 8 d’abril. Quan ja havíem decidit anar el 8 cap a marina, en Pere Bassachs comenta que la podríem fer més cap al bon temps i així algú es podria banyar; argumenta que és millor no fer-la a l’abril perquè hi ha zones de nidificació d’aus i és el moment de més activitat i potser no ens hi deixarien passar. No és fins el 3 d’abril que en Jordi retorna a proposar l’anada a Marina i pel 29 d’abril la sortida a Sant Miquel de Coma de Roure.

Escric aquesta introducció per posar de manifest el que costa de vegades lligar caps en un grup i escoltar totes les opinions, és ben bé allò que diuen “tants caps, tants barrets”. Finalment, “Habemus fumata Bianca” i anàvem cap a marina. Ara era qüestió de decidir qui es quedava a dinar i qui no…un altre repte!

Arribat el dia, sortim a 2/4 de 8 des de Consum en direcció cap a l’Estartit per trobar-nos a l’avinguda de Grècia, a tocar la sorra. És a dir a l’aparcament del passeig marítim.

Al final, som 8 els caminaires: en Pepe i la Neus, en Jordi, l’Alfred, en Miquel, en Ramon, en Pere i la Marta.

Doncs anem al gra… Iniciem la caminada com hem dit des del passeig marítim (hem tingut certa dificultat per aparcar tot i l’època de l’any). Ens enfilem pel carrer del Cap de la Barra, que ens permetrà gaudir d’unes vistes fantàstiques a tocar les Medes. Una vegada arribats al Cap de la Barra, és d’obligat compliment fotografiar l’entorn litoral : les illes Medes al nostre davant, la gola del Ter, les muntanyes del cap de Begur i la llarga platja de Pals. Haig de dir que sempre he estiuejat a Pals i la panoràmica marítima a la inversa em va sorprendre, tan lluny que veig les illes Medes i ara les tenia a tocar.

Sorprèn també el promontori de roca Maura amb les antenes fixades al cim.

Seguim caminant pel corriol del camí de ronda en direcció nord, assenyalat amb marques blanques i verdes. Comença una forta baixada i cal anar en compte a relliscar si les pedres són humides o molles. Algú comença a adonar-se que hi ha esparregueres als marges i ara sí que comença la recol·lecció!. Al llarg de tota la sortida en Pepe s’endú el “Premi espàrrec de l’any”, alguns comentaven: és com si portés un radar i que intuís l’esparreguera boscana, perquè anava cap un costat i altre, amunt i avall de manera incansable per aconseguir manats de brots tendres.

Arribem a Cala Calella, una preciosa entrada de mar equiparable a una piscina natural. Als que ens agrada nedar a mar obert no ens ho hauríem pensat gaire per explorar aquesta retallada de litoral, però era massa aviat encara per provar-ho.

En deixar la cala, seguim el corriol de pujada fins a la part alta que ens permet caminar una estoneta per planer. Tornem a baixar un pendent considerable fins al Port del Falaguer, una cala rocosa, salvatge i que ens convida a esmorzar-hi.

Reprenem novament la pujada seguint el camí de ronda amb senyals blancs i verds, però ens desviem una mica de la costa per l’esquerra, perquè a la dreta ens dirigiríem als penya-segats de la costa.

Trobem un senyal vertical. Seguim la baixada a Cala Pedrosa, a la qual arribem al cap de poc. Gaudim d’aquest meravellós entorn que es manté tan salvatge perquè només s’hi té accés per mar o caminant per llocs abruptes.

Deixem la cala i ens enfilem fins arribar al meravellós mirador de La Foradada. En un dia clar ens permet veure la Badia de Roses, el Cap Norfeu… i aquí sí que ens fem el retrat de grup amb la tècnica Bassachs, mode panoràmica i cames ajudeu-me.

Dalt de tot de la pujada trobem el senyal vertical que indica la baixada a Cala Ferriol i aquí a peu d’indicador surt la proposta de deixar Cala Ferriol i així estalviar-nos més d’una hora de camí. Els que ens havíem, o jo que m’havia preparat la idea de banyar-me a la darrera cala, vaig empènyer per completar tota la sortida. Per sort no hi va haver massa oposició i vam arribar-hi. Una meravella de cala amb l’illa de la Ferriola davant mateix.

Vaig demanar uns deu minuts als companys per fer la primera nedada de l’any i va ser inexplicable, certament l’aigua estava glaçada però amb quatre braçades em vaig posar a to i la circulació del cos va agrair l’experiència. L’Alfred m’imagino que no pot entendre de cap manera aquesta sensació, s’hi ha d’estar avesat.

 

         

Tot seguit va tocar una forta pujada que calia fer sense presses per arribar a la part superior costanera (zona de la Muntanya Gran). Aquí deixem el sender local blanc-verd i seguim el GR-92 (blanc-vermell) en direcció cap a Torroella. Aquest tram és un veritable jardí botànic.

Al cap d’una estona, passat el Puig Torró, deixem el GR-92 i continuem per l’esquerre, tornem a seguir el sender local (blanc-verd). És la pista/carretera de l’Estartit a l’Escala.
Al cap de poc deixem aquesta carretera que segueix per la dreta de baixada cap a l’Estartit. Nosaltres seguim rectes, direcció mar.

Trobem l’abandonada i ruïnosa Estació LOREN ( LOng Rang Aid Navigation). Havia estat una estació de radionavegació americana (1961-1995). La seva antena de 200 m (enderrocada el 2005?) era visible des de tota la Gola del Ter, especialment el seu llum vermell de nit.

Ara està tancada amb cadenats i no permeten passar pel mig de la Base. Fem la volta per l’exterior, camí de la dreta, voltem un camp amb oliveres bordes al costat i seguim direcció cap a mar. Aviat som al Cap de la Barra, on retrobem el camí d’anada.

Ja només ens queda baixar pel carrer del Cap de la Barra fins al Passeig Marítim on s’acaba la llarga i preciosa caminada.

https://www.wikiloc.com/hiking-trails/cales-de-lestartit-cala-calella-port-falaguer-cala-pedrosa-cala-ferriol-99336754