Sant Jordi sense en Jordi
En el CARTIPÀS nº 135 /Olot, maig 2021 i en l’apartat DIBUIXOS AMB EL COMPONEDOR, en DOMÈNEC MOLI escrivia això del pare, en Jordi Mallarach Barberí:
Hem convertit la dia da de sant Jordi en una festa nacional de Catalunya. Els llibres, les flors, el diàleg, l’amistat… No hi pot haver millor festa. En casi totes les famílies, de prop o de lluny, hi ha un Jordi. En la família del faulista no hi podia faltar. I aquest any en Jordi se’n va anar a un país més llunyà que el de la cançó. Un país sense retorn. Quan ens trobem davant aquests adéus, i quan caminem per decennis escandalosos, com escrivia Josep Pla, ens manifestem especialment sensibles. Quan la mort pica portes llunyanes sembla que no ens dialoga tant – o gens – , com quan aquesta toca a la dels amics o familiars. I ja no dic res si, a més de familiar, el viatger era un bon amic. És en aquestes situacions quan la ploma – en aquest cas la màquina d’escriure – es resisteix i costa trobar les paraules justes. Que l’estimació no es mengi la realitat objectiva. El Jordi al que aquest any no anirem a felicitar, al que no podrem veure-li la cara amable i escoltar les seves paraules agraïdes i sàvies, el Jordi al que el faulista avui dedica aquet espai, fou tota la seva vida un lluitador que va partir de cero i va arribar fins allà on va voler. Es va fer un nom en el mon de la industria i el comerç olotí. Va exercir de regidor de l’ajuntament en un moment en que la casa gran no era pas precisament un balsa d’oli. Des d’urbanisme va començar una nova ordenació urbana, una modernització de la senyalització a favor del transit pels principals carrers de la nostra ciutat. Va ésser president del club de natació d’Olot, on va fer un important pas a favor d’una racionalització de la qüestió econòmica i esportiva… segurament es queden al tinter moltes altres qüestions de tipus social en les que en Jordi Mallarach i Barberí hi va deixar la seva empremta. El que realment qui escriu aquests papers vol ressaltar és més la vesant huma nista, íntima, del personatge que no la pública. Per una vegada, i que no serveixi de precedent, el faulista, coneix més al familiar i amic que no a l’home públic. La seva entrega a la família era total. Cada dia es fa difícil trobar bombolles familiars (paraula introduïda a la nostra quotidianitat per aquest maleït virus que allarga la seva visita fins a límits que toquen la mala educació) en les que per una raó o altra, no hi hagi membres separats o renyits, casi sempre per coses nímies (estúpides). En Jordi, caminant ja pel novè decenni de la seva vida, va mantenir el lligam familiar – molt extens i divers – , unit. Ell fou, sens dubte, el pal de paller. La seva és una història en la que la bondat i l’amistat passaren pel cim de qualsevol altre concepte. Cosa que, ara mateix, costa de trobar. Aquest sant Jordi, en Jordi no hi és, ens queden els llibres.
Aniversari. 91 anys
