Santuari d’Argimon-Monestir de Sant Pere Cercada (La Selva). Caprici de dissabte 25.02.2017
El nostre objectiu era la 3a de les ermites que configuren la “Ruta de les 10 ermites” de la comarca de La Selva:
Mimosa (Acacia dealbata)
el Santuari d’Argimon⇓. Des de Riudarenes anem al poble de l’Esparra, seguim un trosset de pista i allà deixem el cotxe. Argimon s’aixeca majestuós davant nostre i anem caminant suaument (no sabíem el que ens esperava!), badant i ensumant l’entorn forestal: les alzines sureres predominen i un ric i florit sotabosc. M’ha sorprès l’extens espai de brucs, amb dominància del bruc d’escombres (Erica scoparia). La primavera es deixa sentir amb la flaire de les mimoses, les lavandes, la ginesta…
Des del terrat del santuari d’Argimon es contempla una panoràmica excepcional de la comarca, hi feia un solet que convidava a quedar-s’hi, però la ruta continuava…unes fotos
Bruc (Erica arborea)
per al record d’un cim més i a reprendre la marxa. Des del santuari, hem anat seguint els senyals blancs (senyalectica de la Ruta de les 10 ermites) seguint pistes de sauló, travessant unes quantes rieres, passem per racons magnífics com la font de l’Avellaneda, i arribem per l’absis del monestir de Sant Pere de Cercada (romànic, any 1245). I rebem la salutació d’un preciós conjunt monàstic, senyoreja un campanar de dos ulls i em fixo en una porta remarcada amb columnes amb capitells finament esculturats. El temps se’ns tira a sobre i anem veient que ens falten una colla de quilòmetres segons el track –preguntem a un jove ciclista qui ens “encoratja” tot dient que en tenim per dues o més hores, que ens queda molt lluny-. Així que deixem de parlar de La Riera, de si en Lluís no haurà matat el seu germà en Claudi, perquè és un final massa previsible…que si ara què en farem de la Susi, haurà d’avortar…i la Ma Àngels ens talla el fil en sèc i ens mena la pressa. La Dolors i jo posem la directa, i tan directa que agafem una pista que ens du a la casa de turisme rural de Can Canaleta , on el responsable ens ha comentat molt amablement que ens havíem equivocat. Devem haver posat unes cares de circumstància que s’ha brindat a dur-nos amb cotxe fins al trencant que havíem de reprendre. Evidentment, hem pujat al cotxe i li hem agraït el quilòmetre en vehicle. La Dolors ja devia tenir les neurones atordides perquè ens pregunta ben encuriosida: Com ho sap el track si anem en cotxe o en autobús o a peu? La Ma Àngels i jo ens hem petat de riure, el cansament té aquestes coses…rius de qualsevol tonteria i ens passa sovint a les tornades.
Se’ns ha fet una mica llarg, han estat 16,7 Km de camí fàcil; hem agraït el sòl de sauló que ens ha estat de bon caminar. Tanmateix ens hem quedat amb ganes d’explorar més rutes per aquesta zona tranquil·la i agradable. Potser…l’església de Farners?.
Veurem que ens depara la Ma Àngels a la propera…
Santuari d’Argimon
⇓"Argimon" és un mot compost que es creu que és germànic i que vol dir ‘exèrcit defensor’ o ‘protector’. Ens remet per tant al castell documentat ja l’any 925 del qual queden les restes d’una torre quadrada i la capella romànica del segle XI.
