Vallter-Pic de la Dona-Estany de Bacivers-Pic de Bacivers-Vallter (17/07/2020)

Magnífica ruta amb l’Araceli Martín, d’ 11,28 Km i un desnivell de 842 m. Sortim d’Olot a les 7:00 del matí i iniciem la ruta circular de “tres estrelles” des del pàrquing de l’estació d’esquí de Vallter 2000. Per darrera del restaurant surt un camí marcat amb senyals i fites que s’enfila tot resseguint el torrent. Anem agafant alçada fins arribar a la Portella de Mentet amb una panoràmica preciosa del Gra de Fajol petit, el Gra de Fajol, el Coll de la Marrana i Bastiments.

Amb l’Araceli al Pic de la Dona

La Portella de Mentet és una collada d’alta muntanya que pertany a la comarca del Conflent (Catalunya Nord). Des d’aquí i cap a l’esquerra havia fet el cim de Roca Colom, l’Araceli m’ha explicat que ella per anar-hi puja des d’un camí que hem deixat a mitja pujada del sender. Des de la Portella hem pogut veure el Costabona i les Crestes de Rojà; també el massís del Canigó va agafant protagonisme.

Ens enfilem per l’esquerra i arribem al cim del Pic de la Dona (2.702 m), aquí mentre ens fem una foto amb l’Araceli he sentit que algú em cridava: Marta!. Quina il.lusió m’ha fet trobar l’Astrid Barcons, ex-alumna, excursionista i mestra de música de l’escola de Santa Pau. M’ha recordat que un dia de la “Botiga al carrer” li vaig explicar que m’havia jubilat i que enyorava moltíssim els alumnes i la feina.  I amb certa ironia em diu: No t’avorreixes pas perquè no pares de fer muntanya!.  Ja has trobat com omplir el teu temps; i afegeix. Em fas una enveja!. Hem volgut deixar constància amb una foto de record per trobar-nos en un lloc tan especial.

Amb l’Àstrid Barcons al Pic de la Dona

Des del Pic de la Dona el camí que seguim és molt planer i suau i, arribem amb un ventot fred al Coll de la Geganta. L’Araceli, que no estava massa fina, s’ha abrigat amb tota la roba que duia. El camí davalla lleugerament en direcció nord-oest dirigint-se a l’encara invisible estany de Bacivers.L’estany no es veu fins superar un petit promontori ben bé al peu de Bastiments i del Pic de Bacivers. Ens apropem fins a la vora de l’estany i reposem tot fent un bocí i un reportatge magnífic amb les tonalitats diverses de l’aigua.

Estany de Bacivers

Es desprèn una tranquil·litat enorme que no es paga amb diners.

Després, una mena de tòtem ens marca el camí de pujada, ens dirigim cap a una barraca de pastor situada a uns 300 metres al nord de l’estany, es tracta d’un refugi petit però que sembla força sòlid. Pel costat del refugi hi passa el camí que ens permetrà pujar al Cim de Bacivers.

L’Araceli costa amunt

La pujada és forta però poc a poc i fent ziga-zaga anem guanyant vista sobre el circ de Bacivers i finalment arribem al capdamunt. Ara només cal girar a l’esquerra i pujar per uns grans blocs de granit per assolir el cim del Pic de Prat de Bacivers (2.844 m.). La vista sobre el Canigó, Bastiments i el Pic de l’Infern és completa, un magnífic 360º. Si seguíssim per la carena que uneix el Pic de Bacivers arribaríem a Bastiments (2.881m.). A Bastiments s’hi veu força gent i decidim baixar per un camí força dret al peu de Bastiments fins a recuperar el camí que ens havia dut fins a l’estany.

Ens han acompanyat grups de cabirols, expectants als nostres moviments; a mesura que ens hi apropàvem, brincaven ben ràpid cap a un altre costat. Quina llàstima, només els vam poder observar a certa distància.

Cabirols

Quan arribem a unes fites, girem a la dreta per fer la baixada de pistes de Vallter. La tornada s’ha fet llarga i feixuga perquè hi ha un tram molt rocós.

La matinal ha estat molt agradable i la recomano a qui li agradi caminar pel Pirineu.