XLIII Embardissada a la carta 2021 OFICIAL CEO OLOT
Divendres, 28 de maig de 2021.
Després d’una intensa campanya pel grup de WhatsApp “Fent Camí” per recaptar caminaires, només vam ser tres els participants a la 43a Embardissada organitzada pel CEO (Centre Excursionista d’Olot). Ens vam trobar en Jordi, en Quim i jo, la Marta, a 2/4 de 8 a l’aparcament del supermercat Consum.
Seguint les indicacions d’en Ramon Bartrina, per estalviar-nos uns quatre quilòmetres de pista, vam iniciar la ruta des del Pont Romà d’Oix, on vam aparcar el cotxe. Hi ha una llegenda que explica que aquest pont va ser construït pel Senyor de la Quera de Talaixà un dia que es dirigia cap a Santa Bàrbara de Pruneres per fer ús del dret de cuixa que tenia sobre les donzelles de la zona. Quan va arribar a l’alçada de la riera es va trobar que un fort aiguat li impedia travessar-la. Per aquest motiu va fer construir el pont per tal que cap més crescuda li impedís satisfer el seus desitjos sexuals.
Creuem el pont i girem cap a l’esquerra. Agafem una pista fins a travessar el Torrent d’Aiguavella. Fem un petit pujant i arribem a la casa del Pla d’en Pei. Passem pel davant fins que al cap d’uns metres trobem el pal AG 14. Aquí agafem la direcció Mare de Déu d’Escales. Seguim les marques grogues sense fer grans desnivells fins que de mica en mica anem baixant per arribar a la carretera d’Hortmoier on trobem el pal MiO4 El Pont Trencat. Aquí travessem el pont i veiem que al centre hi ha un forat que serveix de desaigua per quan plou.
A l’altra banda del pont trobem el pal MiO5 Carretera d’Hortmoier. Aquí deixem la pista per girar a la dreta i prendre la direcció Mare de Déu d’Escales. Agafem un camí de bast que passa pel costat de les ruïnes de Can Mel. El seguim fins que les marques grogues ens fan girar a la dreta per baixar cap a la Riera de Beget. La travessarem per la Palanca d’Agafa l’Ase. El topònim és molt curiós i segons diu la llegenda en un dia de fortes pluges la riera arrossegava un ase que va ser agafat en aquesta palanca i d’aquí li ve el nom. Actualment la palanca és d’alumini i està en bon estat però fins no fa gaires anys havia sigut de fusta i força impracticable a causa del deteriorament provocat per les riuades.
Un cop travessada la palanca enfilem un camí, passem per les ruïnes de Cal Coc per després anar pujant i arribar a una zona sense vegetació que ens permet tenir una panoràmica de la zona.
Seguim caminant fins que trobem el pal MiO6 El Puig on girem a la dreta per anar cap a Mare de Déu d’Escales. Caminem per un camí sense gaire desnivell fins que arribem a l’Església, traiem el nas al refugi i ens enfilem a la torre per tocar la campana que ressona enmig del silenci del bosc. Un cop visitat el recinte deixem les marques grogues de la Xarxa de Senders Itinerànnia per agafar un camí que puja decidit cap a la casa del Maranyó. Al llarg del camí anem trobant fites de pedres que ens ajuden a seguir la ruta correcte que puja decidida cap al Coll de Terres on novament tornem a trobar un altre encreuament. Agafem el de l’esquerre per anar cap al Pla de Ferran. Arribem a l’espectacular cim del Ferran (983m) on gaudim d’una bona panoràmica, esmorzem, ens fem les fotos de rigor i signem a la llibreta que hi ha al cim tot agraint al CEO l’organització de l’Embardissada.
En el moment de reprendre el camí en direcció a Talaixà, ens equivoquem i descendim pel costat dret fins que ens adonem que és el mateix traç que hem fet de pujada. Necessitem l’ajuda d’un “comodí” i truquem a l’Albert Rubirola que no ens respon, després provem si en Ramon Bartrina ens treu de dubtes; Certament, en Ramon ens confirma que anem errats i hem de retornar al cim i agafar el camí de la dreta que fa baixada cap a Talaixà. Com que hem fet el pecat d’estalviar-nos uns pocs quilòmetres a l’inici, ara hem de fer penitència i tornar a fer el cim (el perfil de la ruta queda una mica estrany, dos cims!).
El sender de baixada és ben fressat, el sector masculí hi ha fet alguna relliscada, però no hi té pèrdua. En alguns punts encara segueix el traçat de l’antic filat del vedat de caça que es va intentar construir a Hortmoier a la dècada dels 80.
Arribem a Talaixà i després de gaudir de la panoràmica i del banc de la felicitat, prenem la direcció cap a Oix seguint les marques d’ Itinerànnia i el GR11 . Baixem pel camí de bast que porta cap a Hortmoier tot passant per les runes del Mas Coral i arribant a les envistes del Vaquer, casa que va ser mig restaurada als anys 80 però que actualment pateix un greu procés d’abandó. Deixem enrere el Vaquer i continuem pel camí de bast. Travessem una pista i continuem per una castanyeda fins a tornar a trobar la pista. La seguim fins que en un revolt pronunciat trobem una alzina molt gran. Girem a l’esquerra sempre seguint el GR11 i passem pel costat de les runes del Samsó. Al cap d’una estona d’haver passat la casa trobem el pal MiO7 Palanca del Samsó. Seguim les indicacions cap a Oix i arribem a la Riera de Beget que la travessem per la Palanca del Samsó. Creuada la palanca continuem recte fins a trobar el pal AG8 La Plantada on girem a l’esquerra per anar en direcció Oix. En aquest punt deixem el GR11. Travessem un pas canadenc i continuem per la pista. Al cap d’una estona tenim la riera a sota nostra i a l’altra banda de muntanya podem veure el camí del Grau d’Escales penjat a la cinglera. En aquest indret durant la Primera Guerra Carlina hi foren estimbats els voluntaris Liberals de la Pobla de l’Illet. Continuem per la pista fins arribar al Pont Trencat i pujar al cotxe per retornar cap a casa.
Aquest text s’ha escrit a partir de les indicacions del CEO, a qui agraïm l’organització de l’Embardissada.
