BIANYAL, dissabte 8 d’octubre de 2016

 In ULL

La tercera edició de la Bianyal, ha estat una ruta encertada i amb encant; novament m’ha entusiasmat. La Bianyal és un itinerari artístic i patrimonial a l’entorn privilegiat de la Vall de Bianya. Sota el guiatge d’en David Santaulària, impregnat de documentació i amb una dicció agradable ens obre els ulls a aspectes històrics i arquitectònics de les esglésies romàniques de Sant Martí del Clot, de Sant Martí de Capsec i la masia de la Coromina.

Com bé sabem, els paisatges i les edificacions evolucionen per diversos motius: els terratrèmols, la guerra civil, l’activitat humana, les actuacions arquitectòniques… En David ens mostra imatges de principis del s.XX i la nostra mirada compara i s’adona, que el campanar romànic de Sant Martí de Capsec té dues filerades d’obertures en realitat, quan originàriament només en tenia una. En David deixa a l’aire la reflexió sobre si l’evolució del romànic ha estat encertada i permet que el seguici es reservi la seva opinió.

Ens mostra un comunidor, una mena d’altar de pedra extern a l’església on hi tenien lloc rituals religiosos per comunir, conjurar, les calamitats: les tempestes, els aiguats, les plagues… He après un nou “edifici” adjacent a les esglésies. Una acompanyant em comenta que aquestes curioses construccions també servien per rituals de bruixeria.

Enmig del recorregut, l’altre guia, en Jordi Zapata del Parc natural que coneix pam a pam tota la Vall de Bianya ens parla dels boscos, del clima, dels ocells, dels insectes… amb un entusiasme i també inclou una mica de sornegueria; els nostres caps giren i giren cap a un costat i l’altre sense donar l’abast a les descripcions enstusiastes d’en Jordi.

Si a aquesta cultura del patrimoni, de la història i del medi ambient hi afegim l’ART, la Bianyal ja és l’hòstia. Perdoneu!. De fet, si el MHP Puigdemont es permet dir-ho en veu alta al Parlament, no serà tant greu en aquest post.

La possibilitat de contemplar les obres d’art en espais alternatius, diferents al que seria una galeria i amb el valor afegit que l’artista ens acompanyi i ens expliqui la seva obra, el recorregut no té preu.

Una instal·lació, la d’en Manel Bayo, amb les seves 3.000 partícules de llum, vol posar de relleu el drama dels 3.000 immigrants i refugiats morts al mediterrani. Li vaig preguntar sobre la tenda feta en material plàstic i m’argumentà que volia mostrar la fragilitat de l’aixopluc dins d’una edificació ferma.

També destacaria l’obra de la Mireia Coromina, uns sensibles dibuixos topogràfics o una topografia dibuixada exposats sobre la pedra natural de l’interior de l’església.

Obra de Xevi Masmitjà

Obra de Xevi Masmitjà

És rellevant també l’obra d’un jove artista, en Xevi Masmitjà, qui segueix evolucionant i experimentant amb la tècnica i l’expressivitat, una pintura que no et deixa indiferent.

La Isabel Banal ens explica el sentit metafòric de la seva obra, una sèrie de fotografies relacionades amb els estris del camp emprats per traginar i amb la càrrega ja sigui física, ja sigui psicològica que hom ha de suportar.

 El meu sincer agraïment a tota la resta d’artistes i a les persones i entitats que han fet possible una edició més de la Bianyal i que ens dóna la possibilitat de conèixer l’art i els seus artífexs en espais diferents, que fan que l’obra també sigui captada amb una altra essència.

 Olot, 9 d’octubre de 2016

 

Recommended Posts

Comença a escriure i Prem ENTER per buscar