Argelaguer – Mare de Déu del Guilar – Santa Magdalena – Sant Jaume de Llierca. 28.01.2022
Ruta circular : Argelaguer – Santuari Mare de Déu del Guilar – Capella de Santa Magdalena de Montpalau-Castell de Montpalau-Sant Jaume de Llierca – Argelaguer .
En aquesta sortida hi vam participar tretze caminaires, tot un èxit: en Joan Fluvià (que s’incorporava al grup), en Nyagà, l’Alfredo, en Carles, en Jordi, en Narcís, en Quim P, en Miquel, en Pepe, en Pere B i en Pere A, en Quim F i la Marta.
D’entrada, hem de dir que a finals de gener vam demanar a en Jordi una sortida assolellada i ens va assegurar que això estava fet.
Vam distribuir-nos per cotxes fins Argelaguer, on vam aparcar davant l’ajuntament.
Comencem a caminar travessant una part del carrer major, en direcció cap al riu Fluvià. Observem pel camí un pou de glaç prop del molí d’en Carlot. La producció del glaç era molt important ja que feia la funció de frigorífic natural. La seva activitat començava als primers freds de l’hivern fins al febrer, es desviava l’aigua cap a uns compartiments d’uns 20 cm de fondària i, un cop l’aigua es glaçava se serraven els blocs, d’uns 100 kg i es baixaven amb cordes al fons del pou i per separar-los es posaven branques d’alzina.
SANTUARI Mª DEU DEL GUILAR
Ens trobem amb la sorpresa que alguns trams del riu estant completament glaçats. Tot és humit i amb la sensació de fred, comencem a qüestionar a en Jordi si la sortida serà pel solei.
Travessem el riu per un passallís, just aquí la llum que incidia en l’amplada del riu i en el despertar del dia era una meravella, hem començat el reportatge fotogràfic. Tot seguit, enfilem cap al Santuari de la Mare de Déu del Guilar.
El topònim de puig del Guilar o l’Aguilar apareix en un document de l’any 1004 com a “Serra de Aguilare”. A la carena d’aquest serrat és on s’alça l’església de la Mare de Déu del Guilar o l’Aguilar, que fou fundada entre finals del segle XII o començament del XIII per Pere d’Albis, membre d’una família noble que posseïa la seva fortalesa en un indret proper al santuari.
Després de gaudir del paisatge entremig de les arcades, de tocar la campana i retratar-nos per deixar constància del moment, continuem la ruta.
Una estona més de camí per l’obaga, ens aturem a esmorzar a la zona de Ca N’Abulí. Aquí sí que veiem una zona de sol i per fi ens recuperem.
Reprenem la ruta, ara de baixada fins quasi trobar el riu Fluvià, ens desviem i passen per el Turrós, masia en obres d’adequació i rehabilitació per a convertir-se en un projecte rural d’habitatge cooperatiu.
Fem la pujada amunt i arribem a la Capella de Santa Magdalena de Montpalau. Era l’antiga capella del castell de Montpalau. Es tracta d’un edifici modest i senzill, precedit per un porxo, és d’una nau i absis semicircular.
La porta d’entrada està flanquejada per dues finestres rectangulars, tant la porta com les finestres estan emmarcades de pintura blanca que li donen un aspecte peculiar.
CAPELLA STA MAGDALENA DE MONTPALAU
El campanar està format per una espadanya, coronament superior, de només una obertura que ha estat restaurada.
La pica d’aigua beneïda, es troba encastada al costat dret de la porta d’entrada.
Més endavant trobem les poques restes encara dretes, a prou feines, del Castell de Montpalau.
Anem descendint per la Miana en direcció cap a Sant Jaume de Llierca, ens sorprèn en un giravolt un cotxe estimbat al passallís, semblava que feia poc que havia passat l’accident. Comprovem que no hi hagi ningú.
Travessem el poble i continuem per la carretera vella cap a Argelaguer. A mig camí ens torbem a badar les estructures del Parc Garrell.
Al cap de poca estona ja som al punt de sortida, a l’Ajuntament d’Argelaguer, on acaba aquesta ruta circular en bona companyia i amb molts trams d’obaga, oi Jordi!.
