COMPTE ENRERE

COMPTE ENRERE

Em va obrir la porta la secretària d’en Pep Agulló. En Pep l’està esperant, em va etzibar només de veure’m. Em va reconèixer al moment, vaig pensar. – Pau Puigdefàbregas, amic meu. Quant de temps! – I tant, Pep. Deu, quinze, vint? Quants anys feia que no...